Els gats, igual que els gossos, també pateixen malalties cutànies i des de Balmesvet volem fer un especial èmfasi en la síndrome cutània felina (SACF); una condició que cada vegada és més comuna entre la població felina. La síndrome atòpica cutània felina o dermatitis atòpica felina se sol conèixer comunament com a dermatitis al·lèrgica o bé simplement atòpia.

Però, segur que et preguntes: Què és? Quins signes pot mostrar el meu gat si la pateix? I el més important: Existeix tractament dermatològic per a aquesta condició?

Què és la dermatitis atòpica felina?

La dermatitis atòpica felina, o síndrome atòpica cutània felí, és una malaltia dermatològica que causa picor i que té un curs crònic. El gat que la pateix nota picor – també conegut com a pruïja – per una reacció del mateix sistema immunitari davant determinats al·lergògens ambientals. Així doncs, l’atòpia felina es basa en una reacció d’hipersensibilitat a l’ambient que li causa al pacient picor a la pell. Aquesta malaltia és considerada la segona al·lèrgia més comuna entre felins, seguida per la dermatitis al·lèrgica a la picada de puça.

Quins signes clínics pot presentar un gat amb dermatitis atòpica?

El símptoma amb el qual s’inicia generalment el quadre clínic és la picor. A causa d’aquesta picor, moltes vegades el pacient presenta rascat o bé llepat excessiu que pot arribar a causar lesions a la pell.

Quines lesions observem?

Falta de pèl (també coneguda com a alopècia) en certes parts del cos, lesions al voltant del cap i del coll, otitis recurrents o inflamació de la pell generalitzada.

Atenció! Pot resultar complicat adonar-se que un gat es rasca. A diferència dels gossos, molts gats alleugen la seva picor mitjançant un llepat excessiu. A més, molts d’ells només ho fan d’amagat, el que s’anomena “llepat silenciós”.

En el cas de la dermatitis, s’ha demostrat que l’estacionalitat pot tenir un efecte en la manifestació d’aquests signes clínics. És a dir, depenent de l’època de l’any en què ens trobem, els signes es poden aguditzar.

Gramínies

L’exposició als al·lergògens ambientals més comuns (com per exemple podrien ser puces, àcars de la pols o algunes gramínies) i el contacte amb algunes plantes tòxiques, també poden jugar un paper important en la presentació de la malaltia. És per això que existeix la possibilitat de trobar diferències depenent de l’àrea geogràfica on visqui el gat.

A quina edat podria patir el meu gat aquest tipus de malaltia cutània?

En el cas de la dermatitis atòpica, aquesta malaltia es diagnostica durant els tres primers anys. No obstant això, no es pot excloure la síndrome atòpica cutània en gats més grans, ja que un de cada quatre poden mostrar els primers símptomes a partir dels set anys. Així doncs, haurem d’estar alerta en cas d’observar algun dels símptomes descrits i comunicar-ho com més aviat millor al veterinari perquè es pugui fer un bon assessorament del problema.

Com es pot diagnosticar la dermatitis atòpica felina?

El principal repte que suposa el diagnòstic d’aquesta malaltia de la pell felina es basa en el fet que, clínicament, la dermatitis atòpica felina pot semblar-se a moltes altres patologies que cursen amb picor o ferides com podria ser la presència de paràsits externs o bé una reacció adversa a la dieta.

Llavors, com podem arribar a un diagnòstic correcte? Per a poder valorar si el teu gat pot tenir aquesta afecció, el teu veterinari o dermatòleg veterinari et farà una sèrie de preguntes i examinarà detingudament la pell del teu gat.

Desafortunadament, encara no disposem d’una prova 100% fiable que ens permeti diagnosticar aquesta malaltia. L’única manera de fer-ho és mitjançant l’exclusió d’altres patologies que tinguin signes clínics semblants, que sovint consisteix a instaurar un tractament per a paràsits externs estricte i observar la resposta a una dieta exclusiva per a poder descartar una reacció adversa als aliments.

Quins tractaments hi ha disponibles actualment?

Com ja hem esmentat, la síndrome atòpica cutània felina és una malaltia de la pell de curs crònic que en molts casos requerirà medicació de per vida per poder controlar correctament la picor i assegurar el benestar del nostre gat.

En certs casos, aquest control és possible mitjançant el manteniment de desparasitació externa rutinària i certs cures de la pell. Així i tot, a vegades aquestes mesures no són suficients i cal recórrer a l’ús de fàrmacs que ens permetin tenir un bon control de la picor.

Actualment, hi ha diversos fàrmacs que ens poden ajudar amb els nostres pacients felins com són la immunoteràpia, la ciclosporina i la prednisolona.

La millor opció sempre serà concertar cita amb un dermatòleg especialista en gats perquè ens ofereixi un tractament dissenyat individualment per a cada pacient felí. Aquesta adaptació individualitzada es realitza, en gran part, a partir de la severitat de la dermatitis i de l’estil de vida del gat.

En resum, la dermatitis del gat, o la síndrome atòpica cutània felina, és una malaltia que, tot i ser crònica, un cop diagnosticada, es pot tractar amb èxit per tal d’oferir al teu gat una qualitat de vida excel·lent.

Davant qualsevol pregunta sobre problemes de pell en el teu gat, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre hospital perquè et puguem assessorar i aconsellar el millor, i poder establir el millor pla en cada situació.

Compartir