Una hèrnia discal és una patologia que pot afectar tant gossos com gats, alterant la seva qualitat de vida i generant símptomes que van des de dolor moderat fins a paràlisi. En aquest article, t’expliquem en detall què és una hèrnia discal, les seves causes, els signes clínics més comuns, les eines diagnòstiques disponibles i les opcions de tractament més efectives. Si ets cuidador d’un gos o un gat, aquesta guia t’ajudarà a identificar senyals d’alerta i a entendre com pots actuar per protegir la salut del teu company felí o caní.

Què és una hèrnia discal en gossos i gats?

Primer hauríem de saber que el disc intervertebral, format per un anell fibrós i un nucli polpós, juga un paper fonamental en la mobilitat i l’estabilitat de la columna vertebral. Actua com un amortidor entre les vèrtebres, absorbint impactes i permetent moviments flexibles sense danyar la columna. No obstant això, quan aquest pateix alteracions, pot donar lloc a una patologia coneguda com a hèrnia discal, que afecta tant gossos com gats.

Una hèrnia discal es produeix quan una part del disc intervertebral es desplaça cap al canal vertebral, provocant compressió a la medul·la espinal o a les arrels nervioses. Això pot causar dolor intens, dificultat per moure’s i, en alguns casos, paràlisi parcial o total en el pacient caní o felí. Aquesta condició pot afectar greument la qualitat de vida del gos o del gat i necessita ser diagnosticada i tractada a temps.

 

Incidència i predisposició de l’hèrnia discal segons l’espècie

Gossos: les hèrnies discals representen el 2,02% de totes les malalties diagnosticades. Les més comunes afecten la regió toracolumbar.
Gats: la seva incidència és menor, del 0,12%, sent més freqüents a l’àrea lumbar caudal.

En gossos, la degeneració discal, és a dir, el desgast progressiu del disc intervertebral, és un factor determinant que predisposa a l’aparició d’hèrnies discals. Hi ha dos tipus principals de degeneració:

• Metaplàsia condroide: associada a factors genètics en races condrodistròfiques com Teckels o Bulldogs francesos. Es caracteritza per una pèrdua del contingut aquós del nucli polpós, començant des dels dos mesos d’edat.
• Metaplàsia fibròide: relacionada amb l’edat i observable en totes les races. Implica una degeneració de l’anell fibrós i una col·lagenització fibrosa del nucli polpós.

 

Tipus d’hèrnies discals

S’han descrit set tipus d’hèrnies discals, cadascuna amb característiques clíniques i fisiopatològiques específiques. Aquestes classificacions ajuden els veterinaris a determinar el tractament més adequat segons la situació de cada animal:

1. Hèrnia discal Hansen tipus I (extrusió discal)

• • Què passa: part del nucli del disc intervertebral es trenca i es desplaça cap al canal vertebral.
  • Races comunes: Teckels, Bulldogs francesos i altres races predisposades genèticament.
  • Símptomes: aparició sobtada, empitjorament ràpid i dolor intens a l’esquena.

2. Hèrnia discal Hansen tipus II (protrusió discal)

• Què passa: el disc intervertebral sobresurt cap al canal vertebral sense trencar-se completament, a causa d’un deteriorament progressiu.
• Casos comuns: gossos grans d’edat avançada.
• Símptomes: desenvolupament lent, tot i que pot empitjorar de manera sobtada.

3. Extrusió aguda no compressiva de nucli polpós

• Què passa: per un augment sobtat de pressió, el nucli polpós és expulsat sense arribar a pressionar la medul·la.
• Símptomes: aparició ràpida, però no progressiva; menys greus que altres tipus.

4. Extrusió aguda de nucli polpós hidratat

• Què passa: un nucli sa, es desplaça de manera sobtada cap al canal vertebral.
• Símptomes: aparició molt ràpida, afectant més un costat del cos (asimetria).

5. Extrusió intradural/intramedul·lar

• • Què passa: el nucli del disc s’introdueix a la medul·la espinal, provocant un dany sever.
  • Símptomes: paràlisi o dèficits neurològics greus; és rara però greu.

6. Extrusió amb hemorràgia epidural extensa

• • Què passa: el desplaçament del nucli causa una hemorràgia al voltant de la medul·la espinal.
  • Símptomes: greu i de progressió ràpida; requereix atenció urgent.

7. Extrusió traumàtica

• • Què passa: un cop fort o accident desplaça el disc intervertebral.
  • Símptomes: dolor intens i paràlisi sobtada; comú en caigudes o traumes.

 

Com identificar problemes a la columna de la teva mascota

Els signes clínics d’una hèrnia discal poden variar segons la gravetat i la localització de la lesió. Aquí tens una llista dels símptomes més comuns que poden ajudar-te a identificar un problema en el teu gos o gat:

En gossos:

• Canvis en la postura: esquena arquejada o posició encorbada.
• Dificultat per caminar: pot arrossegar una o diverses potes.
• Dolor al tocar certes àrees de l’esquena: el gos pot queixar-se o intentar evitar el contacte.
• Pèrdua de coordinació: moviments maldestres o inestabilitat.
• Paràlisi parcial o total: dificultat per moure les potes posteriors o totes les extremitats.
• Incontinència: pèrdua de control de l’orina o les femtes.
• Letargia o disminució d’activitat: pot evitar moure’s per por al dolor.
• Lladrucs o gemecs constants: relacionats amb el dolor.
• Dificultat per defecar: problemes per adoptar la postura adequada pel dolor o debilitat a les potes posteriors; pot mostrar esforç excessiu o evitar defecar, causant restrenyiment.

En gats:

• Dificultat per saltar o escalar: especialment a llocs alts.
• Reducció de l’activitat física: el gat pot preferir quedar-se quiet o amagat.
• Postura anòmala al caminar: esquena arquejada o moviments rígids.
• Vocalitzacions inusuals: miols de dolor en intentar moure’s o ser manipulat.
• Evitar el contacte físic: especialment a la regió lumbar o dorsal.
• Problemes per utilitzar la safata de sorra i dificultat per defecar: el dolor o la limitació de moviment poden dificultar que el gat entri o surti del sorral, orini o defequi fora. També pot evitar l’ús de la safata per la incomoditat al adoptar la postura per defecar, causant retenció fecal, esforç excessiu o restrenyiment.
• Neteja reduïda: poden deixar d’empolainar-se pel dolor.

Si detectes qualsevol d’aquests signes en el teu gos o gat, no dubtis a buscar atenció veterinària especialitzada immediatament. Una avaluació precoç és clau per prevenir complicacions i assegurar el benestar de la teva mascota. El servei de Neurologia de Balmesvet està enfocat a diagnosticar i tractar problemes del sistema nerviós en gossos i gats, oferint una atenció especialitzada i personalitzada. El nostre equip compta amb tecnologia avançada i una àmplia experiència per abordar des de patologies comunes fins a casos complexos, sempre amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la teva mascota.

Graus d’afectació motora en gossos i gats

Els problemes motors causats per hèrnies discals afecten la capacitat de moviment de la teva mascota i poden variar segons la localització i la gravetat de la lesió. A continuació, t’expliquem els termes més comuns de manera senzilla:

Paraparesia

• Què és: reducció parcial de la mobilitat a les potes posteriors.
• Com es manifesta:
  • Arrossega les potes posteriors.
  • Dificultat per aixecar-se o caminar.
  • Marxa inestable, amb caigudes freqüents.

Tetraparesia

• Què és: reducció parcial de la mobilitat a les quatre potes.
• Com es manifesta:
  • Debilitat o malaptesa generalitzada.
  • Marxa lenta i insegura amb pèrdua d’equilibri.
  • Més freqüent en gossos que en gats.

Paraplègia

• Què és: pèrdua completa de la funció motora a les potes posteriors.
• Com es manifesta:
  • Incapacitat per moure o sostenir el pes a les potes posteriors.
  • Arrossega les potes posteriors per desplaçar-se.
  • Pot presentar incontinència urinària o fecal.

Tetraplègia

• Què és: pèrdua completa de la funció motora a les quatre potes.
• Com es manifesta:
  • Incapacitat total per moure’s o mantenir-se dret.
  • Absència de resposta a estímuls a les extremitats.
  • Associada a lesions a la regió cervical alta (coll).

Classificació segons la localització de la lesió de l’hèrnia discal en gossos i gats

La gravetat i els símptomes d’una hèrnia discal depenen de la regió de la columna vertebral afectada. Aquí t’expliquem com es classifiquen les lesions i com afecten la teva mascota:

• C1-C5 (coll alt):
  • Afecta: les primeres vèrtebres cervicals.
  • Símptomes: debilitat o paràlisi a les quatre potes, reflexos normals o augmentats, rigidesa i dolor al coll.
• C6-T2 (coll baix):
  • Afecta: la transició entre el coll i el tòrax.
  • Símptomes: debilitat a les potes davanteres amb reflexos disminuïts, potes posteriors amb reflexos normals o augmentats, i dificultat per caminar.
• T3-L3 (toracolumbar):
  • Afecta: zona entre el tòrax i l’abdomen.
  • Símptomes: debilitat o paràlisi a les potes posteriors, reflexos normals o augmentats i dolor a l’esquena.
• L4-S3 (lumbosacra):
  • Afecta: part baixa de l’esquena, a prop de la pelvis.
  • Símptomes: debilitat o paràlisi a les potes posteriors, reflexos reduïts o absents, incontinència urinària o dificultat per defecar.

Diagnòstic d’hèrnia discal en gossos i gats: passos clau i tècniques avançades

El diagnòstic d’una hèrnia discal es realitza en dues fases principals:

Examen físic i anamnesi: aquesta etapa inclou l’avaluació clínica del pacient i la recopilació d’informació detallada proporcionada pels cuidadors sobre el seu comportament i els símptomes observats.

Proves diagnòstiques avançades: inclou l’ús de tècniques d’imatge per confirmar el diagnòstic i descartar altres patologies.

Identificar que el problema de l’animal té un origen espinal i no està relacionat amb altres patologies que puguin presentar signes clínics similars, com trombes aòrtics o problemes de maluc, és el primer pas en el procés de diagnòstic. Aquest pas inicial és fonamental per determinar el tractament adequat i assegurar el benestar del pacient.

Examen físic i neurològic

Per confirmar l’origen espinal, és essencial realitzar un examen exhaustiu que inclogui:

• Examen físic i ortopèdic: permet descartar altres causes dels símptomes observats.
• Examen neurològic: aquest examen ha d’incloure diversos aspectes clau.
  • Avaluació de l’estat mental i el comportament de l’animal.
  • Observació de la postura i la marxa.
  • Valoració de les reaccions posturals i els reflexos espinals.
  • Exploració dels nervis cranials i el reflex cutani del tronc.
  • Detecció d’hiperestèsia espinal (dolor en palpar la columna).

Amb aquestes dades, és possible localitzar la lesió en el sistema nerviós. En combinar aquesta informació amb un enfocament complet i una anamnesi detallada (informació proporcionada pels cuidadors sobre el comportament i els símptomes recents), es pot establir un llistat de diagnòstics diferencials.

Proves d’imatge

Un cop realitzada l’avaluació inicial, s’empren proves d’imatge per confirmar el diagnòstic:

• Radiografies: són proves diagnòstiques senzilles que no necessiten anestèsia general. Són útils, per tant, en pacients que han patit traumatismes, per obtenir una valoració inicial. En aquestes proves es poden veure lesions vertebrals i òssies, així com canvis orientatius d’hèrnia discal, però no solen proporcionar un diagnòstic definitiu.
• Mielografia: consisteix a realitzar radiografies després de l’administració de contrast a l’espai subaracnoidal sota anestèsia general. Segons l’atenuació o desviació de les línies de contrast, permet classificar lesions segons el patró observat (extradural, intradural/extramedul·lar, intramedul·lar). D’aquesta manera, s’aconsegueix localitzar la lesió amb més precisió que amb radiografies simples. Aquest procediment implica risc derivat del contrast i la seva aplicació (inflamació i empitjorament transitori del quadre, convulsions, infecció, hemorràgia…).
• TAC i mielo-TAC: permeten identificar compressions discals amb precisió, sent el mielo-TAC (realitzat després d’una mielografia) particularment útil. És una prova de curta durada que es realitza sota anestèsia general.
• Ressonància magnètica: és una prova d’imatge avançada que destaca per la seva alta precisió per diferenciar tots els tipus d’hèrnies discals, ja que pot valorar l’estat d’hidratació del nucli polpós. Es realitza sota anestèsia general i és una prova que requereix més temps d’execució.

Tractament quirúrgic d’una hèrnia discal en gossos i gats: és sempre necessari?

Existents dos principals plantejaments terapèutics segons la gravetat de l’hèrnia discal: el tractament conservador/mèdic i el quirúrgic.

1. Tractament conservador/mèdic

Aquest mètode és ideal per a casos menys greus. Inclou:

Administració de medicaments:

• Antiinflamatoris per reduir la inflamació medul·lar.
• Analgèsics per alleujar el dolor.

Repòs estricte:
L’animal ha de limitar la seva activitat durant 4 a 6 setmanes per evitar agreujar la lesió.

Rehabilitació en casos específics:
Ajuda a enfortir els músculs i a recuperar la mobilitat.

Objectiu principal:

• Reduir la inflamació.
• Permetre que l’anell fibrós cicatritzi.
• Facilitar la deshidratació i reabsorció del nucli polpós, disminuint així la compressió medul·lar.

2. Tractament quirúrgic

És el procediment recomanat per a casos més greus o quan el tractament  conservador no dona resultats.

Procediment quirúrgic:
Consisteix en la descompressió de la medul·la espinal afectada. Les tècniques varien segons la ubicació i gravetat de l’hèrnia:

• Slot ventral.
• Hemilaminectomia.
• Laminectomia dorsal.
• Corpectomia.

Riscos associats:

• Hemorràgies durant la cirurgia.
• Infeccions postquirúrgiques.
• Lesió medul·lar iatrogènica.

Recuperació postquirúrgica:

• El temps mitjà de recuperació es de dos mesos, tot i que pot estendre’s fins a sis mesos en alguns casos.
• Després del repòs inicial, és fonamental realitzar rehabilitació per a una recuperació més ràpida i completa.

La cirurgia s’ha de considerar sempre en els casos en què hi hagi compressió medul·lar, excepte en l’extrusió aguda de nucli polpós hidratat, ja que en tractar-se de disc no degenerat, amb el temps s’absorbirà.

Totes dos estratègies requereixen un seguiment veterinari constant per avaluar el progrés i ajustar el tractament segons les necessitats de l’animal.

Pronòstic d’una hèrnia discal en gossos i gats: taxes d’èxit i recuperació segons el tractament

El pronòstic depèn del tipus d’hèrnia i de la gravetat dels signes clínics:

• Dolor espinal amb paraparèsia ambulatòria: l’èxit del tractament mèdic és del 80%, mentre que el quirúrgic arriba al 98%.
• Paraparèsia no ambulatòria: el tractament mèdic té un èxit del 81%, mentre que el quirúrgic arriba al 93%. No obstant això, el grau de recuperació amb tractament mèdic sol ser menor.
• Paraplegia amb sensibilitat profunda: el tractament mèdic presenta un èxit del 50-60%, mentre que el quirúrgic assoleix el 93%. En aquest cas, la recuperació amb tractament mèdic és més lenta i menys completa.
• Paraplegia sense sensibilitat profunda: l’èxit del tractament mèdic és del 10-20%, mentre que el quirúrgic arriba al 50-60%. És important tenir en compte que l’èxit quirúrgic es redueix si han passat més de 48 hores des de la presentació dels símptomes.

En les protrusions discals, l’èxit del tractament quirúrgic és del 70%, enfront del 30% que s’observa amb el tractament conservador.

A més de la resolució de la patologia, també cal tenir en compte que les hèrnies discals tractades amb tractament conservador tenen un percentatge més alt de recidives. No hem d’oblidar que hi ha un 30% de probabilitat de futures hèrnies discals en un pacient que ja n’ha patit una.

Prevenció d’hèrnia discal en gossos i gats: consells clau per reduir el risc en gossos i gats

Tot i que no és possible evitar completament les hèrnies discals, hi ha mesures preventives que redueixen el risc. Mantenir l’animal en el seu pes ideal i fomentar una activitat física moderada i constant són factors clau:

• Control del pes: essencial per disminuir la càrrega sobre la columna.
• Activitat física moderada: evita exercicis explosius o d’alt impacte.
• Condroprotectors: encara que no són efectius per a discos intervertebrals, sí que ho són per a articulacions sinovials.

Especialitat de Neurologia a Balmesvet

Les hèrnies discals són una condició complexa que requereix un diagnòstic precís i un tractament personalitzat del servei de neurologia per millorar la qualitat de vida dels gossos i gats afectats. A Balmesvet Hospital Veterinari, disposem d’un servei especialitzat de Neurologia i un equip de cirurgia altament qualificat.

El nostre hospital està equipat amb tecnologia avançada, incloent-hi un TAC en funcionament continu, que ens permet realitzar diagnòstics ràpids i precisos en casos d’urgència.

Si notes algun símptoma que pugui estar relacionat amb una hèrnia discal en el teu gos o gat, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. Truca’ns al 931173173 o envia’ns un correu a atencioclient@balmesvet.com.

A Balmesvet, ens comprometem a oferir la millor cura possible per a la teva mascota, perquè sabem que la seva salut és part fonamental de la seva felicitat i benestar.

Compartir