Es diu que les nostres mascotes s’assemblen molt a nosaltres i, anatòmicament parlant, això és una realitat. El seu genoll també està format per ossos i músculs molt similars als nostres. Disposen de fèmur, tíbia, peroné, lligaments creuats, meniscos, i un os que fa la funció d’una politja anomenada ròtula, que és susceptible de patir desviacions que poden acabar en lesió. I una de les més comunes és la luxació de ròtula.

Dins de l’especialitat de traumatologia i ortopèdia veterinària, la luxació de ròtula en mascotes és una de les patologies més freqüents. Tot i que aquesta lesió respon amb molt bons resultats als tractaments, com veurem a continuació.

Què és la luxació de ròtula en traumatologia veterinària?

La ròtula és un os que, a l’hora d’estendre i flexionar el genoll, ha de lliscar per un solc que hi ha al fèmur. Si aquest mecanisme d’extensió entre ossos i músculs no està ben alineat, s’acabarà produint una desviació de la ròtula i aquesta es luxarà. Amb el temps, la luxació de ròtula acaba produint un desgast del cartílag articular. Els animals que pateixen aquesta lesió solen mostrar dolor i coixesa.

La ròtula pot luxar-se cap a dins (luxació de ròtula medial) o cap a fora (luxació de ròtula lateral).

Quines races de gossos i gats són les més afectades per la luxació de ròtula?

Tot i que la luxació de ròtula en mascotes pot tenir relació amb el pes, la veritat és que aquesta és una lesió fins a dotze vegades més freqüent en gossos de raça petita que de raça gran. Les races de gossos més sensibles a aquest problema són el Chihuahua, Caniche, Yorkshire, Pinscher, Bulldog Francès, Bulldog Anglès, Maltès, Cocker Spaniel, Boston Terrier, Lhasa Apso, Pequínès i Pomerània.

Pel que fa als gats, les races més predisposades són l’Abissini, British Shorthair i Devon Rex.

En el 50 % dels casos de luxació de genoll en mascotes, l’afectació es produeix en ambdues extremitats.

Quins símptomes produeix la luxació de ròtula en mascotes?

Segons el grau de luxació de la ròtula (que va del I al IV), els animals poden presentar símptomes més o menys evidents. Alguns animals de grau I no manifesten cap símptoma o ho fan quan arriben a edats molt avançades.

És habitual que els gats i gossos que pateixen una luxació de ròtula presentin algun tipus de coixesa que, inicialment, pot començar de forma intermitent. També és possible que la nostra mascota presenti una forma de caminar peculiar, com donant saltets o puntades a l’aire.

Si es produeix desgast del cartílag a causa del fregament anormal de la ròtula contra el fèmur, la coixesa passa a ser més freqüent produint inflamació al genoll, degeneració articular i, finalment, dolor crònic.

A conseqüència d’aquesta luxació, alguns animals poden arribar a patir una ruptura del lligament creuat anterior. Si l’afectació és bilateral, com succeeix en el 50 % dels casos que observem en traumatologia veterinària, els símptomes poden aparèixer en ambdós genolls al mateix temps.

Com es diagnostica la luxació de ròtula en gossos i gats?

En un examen clínic, el traumatòleg veterinari pot diagnosticar la luxació de ròtula directament per palpació.

Tot i això, serà necessari realitzar radiografies per avaluar l’alineació dels ossos i diagnosticar la causa d’aquesta luxació.

En alguns casos de grau avançat, grau III o IV, pot ser necessari la realització d’un TAC per a realitzar un estudi i programar la cirurgia correctament.

Com es tracta la luxació de ròtula en traumatologia veterinària?

Alguns animals amb luxació de ròtula de grau I no arriben a mostrar dolor. En aquests casos, es pot realitzar un tractament conservador amb condroprotectors orals, omega 3 i pinsos articulars. D’aquesta manera, ajudarem a protegir l’articulació i a evitar un desgast articular excessiu.

Com dèiem anteriorment, és molt important el control del pes en els animals afectats.

Si la nostra mascota ja mostra una coixesa evident, el tractament d’elecció serà ja quirúrgic. La cirurgia de luxació de ròtula en gossos i gats té un pronòstic excel·lent.

 

En què consisteix la cirurgia de luxació de ròtula?

Per aconseguir estabilitzar la ròtula en animals amb luxació de ròtula, en traumatologia veterinària optem per una combinació de tècniques. Aquestes es decideixen en funció del grau de luxació, sempre després de realitzar l’estudi radiogràfic o TAC.

El procediment d’operació de luxació de ròtula en gossos i gats consisteix en alinear el mecanisme extensor del múscul, perquè la ròtula llisqui correctament sobre el seu solc i així evitar el desgast del cartílag articular.

Les tècniques més utilitzades en cirurgia veterinària són:

• La transposició de la tuberositat tibial per alinear el mecanisme extensor.
• La sulcoplàstia per donar més profunditat al solc del fèmur.
• La imbricació de la càpsula i el retinacle lateral per donar més estabilitat a la ròtula.
• La desmotomia medial, que consisteix en destensar la musculatura medial que en alguns casos estira la ròtula de manera excessiva.

En casos de grau III o IV poden arribar a existir deformitats greus en el fèmur (varus femoral) o en la tíbia (valgus tibial). Si aquest fèmur o aquesta tíbia s’han desenvolupat amb molta torsió, es pot requerir una ostectomia femoral distal correctiva (tallar i alinear l’os) per a la seva resolució.

També es poden aplicar pròtesis del solc troclear per als casos més greus en què s’observi molt desgast articular.

Dona bons resultats la cirurgia de luxació de ròtula en gossos i gats?

La cirurgia d’estabilització de la luxació de ròtula dona uns resultats excel·lents en la majoria dels casos. A més, amb les tècniques que apliquem a Balmesvet Veterinaris, la recuperació és molt ràpida, indolora, i les nostres mascotes estan caminant de forma normal en pocs dies. Del que es tracta és que el postoperatori de luxació de ròtula en gossos o gats sigui el més suportable i còmode possible per a ells.

En casos avançats, en què ja ens trobem amb atròfia muscular important, pot ser necessària la realització de fisioteràpia per accelerar la recuperació.

Es pot prevenir la luxació de ròtula en mascotes?

La luxació de ròtula és una malaltia hereditària. Per això, igual que succeeix amb altres malalties d’aquesta índole, es recomana no fer criar els animals afectats, ja que ho poden transmetre a la seva descendència.

El que sí que es pot prevenir és el desgast articular que la luxació de ròtula provoca, controlant el sobrepès del nostre gos o el nostre gat, i mitjançant l’administració de condroprotectors, pinsos articulars i suplements amb omega 3. Així, estarem protegint el cartílag articular.

Per a més informació, es pot posar en contacte amb Balmesvet Veterinaris amb el nostre equip de traumatologia veterinària.

Compartir