La ruptura de lligament creuat en gossos és una de les causes més habituals de coixesa i sol estar associada a l’edat, en la majoria dels casos a un procés degeneratiu. No obstant això, hi ha altres factors que poden influir en el desenvolupament d’aquesta patologia, com característiques anatòmiques pròpies que la predisposen o altres malalties metabòliques.

Aquesta és una afecció que tractem amb freqüència en el servei de Traumatologia i Ortopèdia del nostre hospital veterinari a Barcelona. La bona notícia és que, una vegada diagnosticada, la ruptura de lligament creuat en gossos té bon pronòstic amb tractament quirúrgic, que aconsegueix retornar la funcionalitat a l’extremitat afectada.

Què són els lligaments creuats?

Els lligaments creuats són dos i es troben localitzats a l’interior de l’articulació del genoll. La seva funció és donar estabilitat a l’articulació.

• Lligament anterior o cranial: evita que la tíbia es desplaci cap endavant respecte al fèmur.
• Lligament posterior o caudal: evita el desplaçament contrari, de la tíbia cap enrere respecte al fèmur.

D’ells, és el lligament creuat anterior el que es veu més afectat per les ruptures. L’aparició d’aquesta patologia en el lligament creuat posterior és menys freqüent, i sol estar associada a traumatismes.

 

Què causa la ruptura del lligament creuat en gossos?

Aquest problema té la seva principal causa en l’edat, ja que en la majoria dels casos es deu a un procés degeneratiu de l’estructura del lligament que sol aparèixer en gossos grans, a partir dels sis anys. En tot cas, hem de tenir present que una ruptura de lligament creuat pot donar-se a qualsevol edat, només que en gossos més joves és més inusual.

També podem parlar d’algunes races de gos amb major predisposició a patir aquest mal, com poden ser els American Staffordshire Terrier, Rottweiler, Teckel, Terranova, Basset Hound, Bobtail o els Yorkshire Terrier.

I tot i que l’edat i la raça del gos poden ser determinants, hi ha altres causes que poden produir també la ruptura del lligament:

• Traumatismes amb hiperextensió del genoll.
• Malformacions articulars, com per exemple la luxació de ròtula.
• Diverses malalties: síndrome de Cushing, leishmaniosi, ehrlichiosi, artritis immunomediades o l’obesitat, entre altres.

Quins símptomes produeix la ruptura del lligament creuat en gossos?

La simptomatologia més habitual que ens trobarem en la nostra mascota quan pateix una ruptura de lligament creuat és la coixesa. També podem detectar inflamació en el genoll i, en casos crònics, fins i tot atròfia muscular. Alguns gossos trobaran dificultat per flexionar completament el genoll en asseure’s (prova del “sitting test” positiva).

Aquests símptomes són més acusats quan la ruptura del lligament creuat del gos es produeix de manera sobtada i completa. Si, per contra, ens enfrontem a una ruptura parcial crònica, tant la coixesa com les inflamacions seran més lleus.

Com es diagnostica la ruptura de lligament creuat en gossos?

Mitjançant un examen físic, el seu veterinari pot detectar la falta d’estabilitat articular del gos.

• Prova del calaix: és una maniobra manual mitjançant la qual s’intenta realitzar el desplaçament cranial de la tíbia respecte al fèmur.
• Test de compressió tibial: igual que en el cas de la prova del calaix, permet detectar un desplaçament cranial de la tíbia mitjançant la compressió i flexió de l’extremitat del gos.
• Examen radiològic: ajudarà a descartar altres patologies, valorant el grau de degeneració articular per confirmar el diagnòstic definitiu. També serveix per realitzar mesuraments i decidir la tècnica quirúrgica més adequada.
• Examen del líquid articular: ajudarà a descartar altres malalties concurrents.

Quins tractaments podem aplicar?

El tractament preferent en els casos de ruptura de lligament creuat en gossos és el quirúrgic, que ens permetrà assolir una bona funcionalitat de l’extremitat afectada.

Per estabilitzar l’articulació del genoll, hi ha diferents tècniques quirúrgiques, com les intracapsulars, les extracapsulars o les tècniques modificadores de la biomecànica. Consisteixen en la realització d’osteotomies correctores a la tíbia i la col·locació d’implants d’osteosíntesi. Les més utilitzades en traumatologia veterinària són:

• TPLO (Tibial Plateau Leveling Osteotomy)
• TTA (Tibial Tuberosity Advancement)
• TWO (Tibial Wedge Ostectomy)

La tècnica emprada en cada un dels casos varia en funció de les característiques de l’animal: pes, raça, edat, etc.

El pronòstic en els casos tractats amb les tècniques de modificació de la biomecànica és excel·lent. Els gossos recuperen la funcionalitat de la pota afectada de manera completa.

En cas de no portar-se a terme la cirurgia, podem optar per un tractament conservador per tractar la ruptura de lligament creuat del gos:

• Regulació del pes corporal de la nostra mascota
• Fisioteràpia
• Tractament amb antiinflamatoris
• Tractament amb condroprotectors

Sempre que sigui possible, es recomana la cirurgia de ruptura de lligament creuat, que ens assegurarà una correcta funcionalitat de l’articulació i ens garantirà retardar l’aparició de canvis degeneratius en aquesta.

Quina és la tècnica quirúrgica més utilitzada per a la resolució de ruptura de lligament creuat en gossos?

La TPLO (Tibial Plateau Leveling Osteotomy) és la tècnica quirúrgica més utilitzada per la ruptura de lligament creuat en gossos, destacant-se per oferir millors resultats amb menys complicacions. No obstant això, depenent de les característiques individuals de cada pacient, les altres tècniques podrien ser més recomanables. Per això, és essencial fer una anàlisi detallada de cada situació per triar el mètode quirúrgic més apropiat.

A continuació, us presentem els tres passos de l’estudi radiològic d’un gos amb ruptura de lligament creuat, en el qual es va realitzar tractament quirúrgic amb la tècnica TPLO:

1. Avaluació radiològica: inicialment, es realitza un estudi radiològic detallat per determinar l’angulació de la meseta tibial del pacient, que en aquest exemple específic és de 27,5 graus.
2. Preparació per a l’osteotomia: seguidament, se selecciona la mida adequada de la serra circular per realitzar el tall ossi necessari. L’objectiu és rotar la meseta tibial fins a aconseguir una angulació final desitjada de 5 graus. Durant aquest procés, es prenen mesures precises per assegurar la correcta alineació i posició de la serra.                                                                                                                  
3. Selecció de l’implant: finalment, es tria la mida de l’implant que s’utilitzarà per estabilitzar l’estructura òssia modificada, garantint una fixació adequada i duradora que suporti la nova configuració de l’articulació.

En Balmesvet, estamos aquí para ofrecer soluciones efectivas, asegurando la mejor calidad de vida para tu perro y tu gato compañero.

Balmesvet és un centre de referència en traumatologia i ortopèdia veterinària a Barcelona, especialitats que requereixen precisió i cura excepcional.

Molts col·legues, altres veterinaris i clíniques, confien en nosaltres per la remissió de casos complexos, assegurant així que cada pacient rebi l’atenció més adequada i avançada possible disponible.

Si el teu gos o gat necessita atenció especialitzada, no dubtis a contactar amb nosaltres. Estem ubicats al carrer Balmes 205, Barcelona, i pots comunicar-te amb nosaltres directament trucant al 931 173 173.

A Balmesvet, estem aquí per oferir solucions efectives, assegurant la millor qualitat de vida per al teu gos i el teu gat company.

Compartir