Decidir si esterilitzar una gossa no sempre és senzill. Durant anys es va recomanar fer-ho de forma gairebé automàtica, però avui sabem que la millor decisió depèn de cada cas: raça, mida, edat, desenvolupament, salut prèvia, estil de vida i capacitat de manejar el zel amb seguretat.

L’esterilització pot ser una eina preventiva molt útil, però no s’hauria de plantejar com una decisió estàndard per a totes les gosses.

Convé esterilitzar una gossa? Beneficis, riscos i quin és el millor moment per esterilitzar-la 

En moltes gosses, esterilitzar pot ajudar a prevenir malalties reproductives, reduir de manera molt marcada el risc de piometra i evitar gestacions no desitjades. No obstant això, no hi ha una edat ideal vàlida per a totes. En races petites es pot valorar abans, mentre que en gosses mitjanes, grans o gegants convé considerar el desenvolupament físic, el risc ortopèdic i la predisposició a incontinència urinària abans de decidir.

En els darrers anys, la manera d’entendre l’esterilització en gosses ha canviat. L’evidència científica actual mostra que no hi ha una recomanació única per a totes les pacients. En aquest article repassem quins beneficis ofereix la cirurgia, quins possibles riscos s’han descrit i com decidir quin és el millor moment per a cada gossa. 

  • L’esterilització pot ser una bona eina preventiva a moltes gosses.
  • No hi ha una edat ideal igual per a totes.
  • En races petites es pot plantejar més aviat que en races grans o gegants.
  • En gosses mitjanes, grans o gegants convé valorar el desenvolupament musculoesquelètic.
  • La piometra és un dels motius mèdics principals per recomanar l’esterilització, però no l’únic.
  • També s’han de valorar possibles riscos, com ara incontinència urinària, tendència al sobrepès o problemes ortopèdics en algunes races.
  • En alguns casos, no esterilitzar pot ser raonable si hi ha seguiment veterinari i bon control del zel.

En aquest article trobaràs:

  • Beneficis i riscos de l’esterilització.
  • Quan esterilitzar segons la mida i l’edat.
  • Quan pot ser raonable esperar o no esterilitzar.
  • Què cal valorar abans de la cirurgia.
  • Cures posteriors i preguntes freqüents.

Taula ràpida: quan valorar l’esterilització segons el cas

SituacióQuè convé valorar
Gossa jove de raça petita.Es pot valorar l’esterilització al voltant dels 6 mesos si està sana i no hi ha factors que aconsellen esperar.
Gossa mitjana en creixement.Convé individualitzar segons raça, desenvolupament, risc reproductiu i estil de vida.
Gossa gran o gegant.Pot ser prudent esperar més maduresa física abans d’esterilitzar.
Gossa adulta no esterilitzada.S’ha de valorar el risc de piometra, tumors mamaris, zel, pseudogestacions i salut general.
Cela difícil de manejar o convivència amb mascles sencers.L’esterilització pot ser una opció preventiva i de maneig molt útil.
Pseudogestacions repetides o alteracions del cicle.Convé fer una valoració veterinària abans de decidir.
Dubtes sobre si esterilitzar o no.El més adequat és una recomanació individualitzada segons raça, edat, mida, salut i estil de vida.

Quan cal consultar el veterinari abans d’esterilitzar la teva gossa

Abans d’esterilitzar, cal consultar sí:

  • La teva gossa és de raça mitjana, gran o gegant i encara està creixent.
  • Ha tingut pseudogestacions repetides.
  • Té el zel  molt irregular.
  • Presenta canvis a les mames.
  • Té pèrdues d’orina.
  • Ha guanyat pes amb facilitat.
  • Té antecedents familiars de problemes ortopèdics o oncològics.
  • Conviu amb mascles sencers o hi ha risc de munta accidental.
  • No saps si és millor esterilitzar abans o després del primer zel.

Què significa esterilitzar una gossa: tècniques i efectes hormonals

Quan parlem d’esterilització de gosses, normalment ens referim a una cirurgia que impedeix la reproducció i elimina l’activitat hormonal dels ovaris.

Hi ha dues tècniques principals: l’ovariectomia i l’ovariohisterectomia.

En alguns casos, l’esterilització es pot fer mitjançant tècniques de cirurgia mínimament invasiva, que permeten reduir la mida de les incisions i afavorir una recuperació més ràpida en pacients seleccionats. Si vols conèixer en què consisteix aquest tipus de cirurgia, pots consultar el nostre article sobre cirurgia mínimament invasiva en gossos i gats.

Ovariectomia en gosses: extracció d’ovaris

L’ovariectomia consisteix a retirar els ovaris. En eliminar els ovaris, desapareix la producció hormonal responsable del cicle reproductiu. La gossa deixa de tenir el zel, no pot quedar gestant i es prevenen malalties ovàriques.

També es redueix de manera molt marcada el risc de piometra, perquè desapareix l’estímul hormonal ovàric que afavoreix els canvis uterins associats a aquesta malaltia.

Ovariohisterectomia en gosses: extracció d’ovaris i úter

L’ovariohisterectomia consisteix a retirar ovaris i úter. També elimina el cicle hormonal i evita la gestació. A més, en retirar l’úter s’elimina l’òrgan on es desenvolupa la piometra.

En gosses sanes, l’elecció d’una tècnica o una altra depèn de l’edat, l’estat de l’aparell reproductor, el criteri veterinari i l’experiència de l’equip quirúrgic. L’important és que la cirurgia es planifiqui amb una bona valoració prèvia, anestèsia segura, control del dolor i seguiment postoperatori.

Si la cirurgia està indicada, convé fer-la amb un equip acostumat a planificar procediments de cirurgia veterinària, amb valoració individual i monitoratge anestèsic.

Exploració veterinària d'una gossa abans de la cirurgia d'esterilització.

Beneficis de l’esterilització en gosses: prevenció i salut reproductiva

L’esterilització pot tenir beneficis clars, però cal valorar-los dins del context de cada pacient.

Prevenció de la piometra en gosses

La piometra és una infecció de l’úter potencialment greu. Pot aparèixer setmanes després del zel i afecta amb més freqüència gosses adultes o d’edat avançada  no esterilitzades.

Els signes poden incloure:

  • Decaïment.
  • Febre.
  • Pèrdua de gana.
  • Augment de la set.
  • Vòmits.
  • Secreció vulvar.
  • Abdomen distès o dolorós.

En algunes piometres no hi ha secreció externa perquè el coll uterí roman tancat. En aquests casos, el pus queda retingut dins de l’úter i la gossa pot empitjorar ràpidament.

L’esterilització redueix de manera molt marcada el risc de piometra en eliminar l’activitat hormonal ovàrica. Quan a més es retira l’úter, també s’elimina l’òrgan on es desenvolupa aquesta infecció.

Per això, la prevenció de la piometra continua sent un dels arguments mèdics més sòlids a favor d’esterilitzar moltes gosses.

Reducció del risc de tumors mamaris en gosses

Els tumors mamaris són una de les malalties oncològiques més freqüents en gosses no esterilitzades.

Durant anys es va recomanar esterilitzar abans del primer zel perquè els estudis clàssics suggerien una reducció important del risc de tumors mamaris. Actualment, la interpretació és més prudent: l’esterilització primerenca sembla tenir un efecte protector, però la magnitud exacta d’aquest benefici no es pot afirmar amb tanta precisió com es va fer durant anys.

Una revisió sistemàtica publicada el 2012 va concloure que l’evidència disponible sobre la reducció del risc de tumors mamaris després de l’esterilització té limitacions i risc de biaix. Per això, aquest benefici s’ha d’explicar amb prudència i no utilitzar-se com a únic argument per fer recomanacions automàtiques.

A la pràctica, això significa que la protecció davant de tumors mamaris pot ser un factor a favor d’esterilitzar, però no hauria de ser l’únic criteri per decidir la cirurgia.

La manera més rigorosa d’explicar-ho és aquesta: l’esterilització pot reduir el risc de tumors mamaris, especialment si es fa de forma primerenca, però la decisió s’ha de valorar juntament amb la raça, l’edat, la història hormonal i altres factors individuals.

Prevenció de malalties ovàriques i uterines

L’esterilització també prevé o redueix el risc d’algunes malalties de l’aparell reproductor femení.

Entre elles:

  • Quists ovàrics.
  • Tumors ovàrics.
  • Hiperplàsia endometrial quística.
  • Alteracions uterines.
  • Pseudogestacions recurrents en alguns casos.
  • Problemes associats al zel.

Tot i que algunes d’aquestes malalties són menys freqüents que la piometra, poden afectar la qualitat de vida de la gossa i requerir tractament mèdic o quirúrgic.

Prevenció de gestacions no desitjades

L’esterilització és el mètode més eficaç per evitar gestacions no desitjades.

Aquest punt és especialment important quan la gossa conviu amb mascles sencers, a llars amb diversos gossos, en entorns rurals o quan controlar completament el zel resulta difícil.

Una gestació no planificada pot implicar riscos per a la mare i els cadells, a més a més d’una responsabilitat ètica, sanitària i logística important. La reproducció sempre hauria de ser una decisió planificada i acompanyada per control veterinari.

Idea clau.
L’esterilització pot aportar beneficis rellevants, però no s’ha de decidir només per una raó aïllada. Convé valorar prevenció de piometra, risc de tumors mamaris, mida, edat, raça, estil de vida i capacitat de manejar el zel.

Quan acudir amb urgència si la teva gossa no està esterilitzada 

Si una gossa no esterilitzada empitjora les setmanes posteriors al zel, cal actuar amb prudència. La piometra és una infecció uterina greu que pot avançar ràpidament i no sempre produeix secreció vulvar visible.

Acudeix a urgències veterinàries si observes:

  • Decaïment intens.
  • Febre.
  • Vòmits.
  • Manca de gana marcada.
  • Augment important de la set.
  • Abdomen distès o dolorós.
  • Secreció vulvar purulenta.
  • Empitjorament ràpid després del zel.

Si vols ampliar aquesta informació, pots consultar el nostre article sobre piometra en gosses: símptomes i quan acudir a urgències.

Si la teva gossa presenta algun d’aquests símptomes, no esperis l’endemà i acudeix al nostre servei d’Urgències Veterinàries 24 hores.

Gossa hospitalitzada amb fluïdoteràpia després d'una urgència veterinària per sospita de piòmetra.

Riscos i efectes secundaris d’esterilitzar una gossa

Parlar de riscos no vol dir estar en contra de l’esterilització. Significa prendre decisions més ben informades.

Els efectes secundaris no afecten totes les gosses ni tenen la mateixa importància en totes les races.

Incontinència urinària després de l’esterilització en gosses

La incontinència urinària sensible a les hormones és un dels efectes adversos descrits després de l’esterilització en femelles.

Se sol manifestar com a pèrdua involuntària d’orina, sobretot quan la gossa dorm o està relaxada. No s’ha de confondre amb infecció urinària, marcatge o problemes de comportament.

Pot ser més freqüent en gosses grans o de races predisposades, com ara:

  • Bòxer.
  • Rottweiler.
  • Dòberman.
  • Setter.
  • Weimaraner.
  • Springer Spaniel.
  • Bobtail.
  • Schnauzer gegant.

La part positiva és que, en molts casos, la incontinència postesterilització es pot tractar amb bons resultats. Així i tot, cal explicar abans de la cirurgia, especialment en races predisposades.

Problemes ortopèdics en algunes races després de l’esterilització primerenca

Un dels canvis més importants en els darrers anys és la recomanació sobre l’edat d’esterilització en gosses mitjanes, grans i gegants.

Els estudis de Hart i els col·laboradors han observat que l’edat d’esterilització pot influir en el risc d’alguns trastorns articulars, certs càncers i incontinència urinària, i que les recomanacions s’haurien d’adaptar a la raça i al sexe.

Entre els problemes articulars avaluats s’inclouen:

  • Displàsia de maluc.
  • Displàsia de colze.
  • Trencament del lligament creuat cranial.

Aquest risc sembla més rellevant quan l’esterilització es fa abans de completar el desenvolupament musculoesquelètic, especialment en algunes races mitjanes, grans i gegants.

Per això, una Chihuahua, una Cocker Spaniel, una Labrador Retriever i una Rottweiler no haurien de rebre necessàriament la mateixa recomanació.

Possible associació amb alguns tumors: com interpretar el risc 

Alguns estudis han trobat associacions entre l’esterilització i un augment del risc de determinats tumors en alguns grups de gossos. Aquest punt s’ha d’explicar amb prudència per no generar cap alarma.

Entre els tumors estudiats es troben:

  • Mastocitoma.
  • Hemangiosarcoma.
  • Osteosarcoma.
  • Limfoma.

La clau és diferenciar entre risc relatiu i risc absolut.

El risc relatiu indica quant augmenta o disminueix un risc en comparació amb un altre grup. El risc absolut indica la probabilitat real que aquesta malaltia aparegui.

Una malaltia pot duplicar el risc relatiu, però si era poc freqüent, el risc absolut pot continuar sent baix. Aquesta diferència és important per prendre decisions amb calma.

Tendència al sobrepès després de l’esterilització

Després de l’esterilització poden disminuir les necessitats energètiques. Si l’alimentació no s’ajusta, algunes gosses poden guanyar pes amb més facilitat.

Això no vol dir que una gossa esterilitzada hagi d’engreixar-se. Significa que convé revisar:

  • Tipus de dieta.
  • Quantitat diària.
  • Premis i extres.
  • Nivell d’activitat.
  • Condició corporal.
  • Evolució del pes.

El sobrepès no és només un problema estètic. Pot augmentar el risc de malalties metabòliques, respiratòries i articulars i reduir la qualitat de vida.

Després de la cirurgia, pot ser útil revisar el pla nutricional i el control de pes en gossos per ajustar l’alimentació a les noves necessitats.

Gossa amb una galeta a la boca, il·lustrant la importància de controlar l'alimentació i prevenir el sobrepès després de l'esterilització.

Per decidir amb calma.
Un possible augment de risc en un estudi no significa que una gossa hagi de desenvolupar aquesta malaltia. La decisió ha de valorar el risc real d’aquesta pacient concreta, no només dades generals.

Quina és la millor edat per esterilitzar una gossa segons raça i mida

No hi ha una edat ideal per a totes les gosses.

L’edat adequada depèn de:

  • Raça.
  • Grandària adulta esperada.
  • Velocitat de creixement.
  • Risc de piometra.
  • Risc de tumors mamaris.
  • Risc ortopèdic.
  • Risc d’incontinència urinària.
  • Convivència amb altres gossos.
  • Capacitat de maneig durant el zel.

L’evidència actual s’allunya de les recomanacions automàtiques i afavoreix decisions més personalitzades segons la raça, el sexe, l’edat i els objectius mèdics. Les revisions recents sobre gonadectomia en gossos insisteixen que l’efecte de l’esterilització pot variar segons la raça, el sexe i la malaltia que es vol prevenir.

Quan esterilitzar a gosses de raça petita

En moltes gosses de races petites, l’esterilització es pot plantejar al voltant dels 6 mesos, sempre que estiguin sanes, tinguin un desenvolupament adequat i no hi hagi factors individuals que aconsellen esperar.

En aquestes races, els efectes adversos ortopèdics associats a l’esterilització primerenca semblen menys evidents que en races més grans.

Així i tot, s’ha de valorar cada cas. No és el mateix una gossa petita amb problemes amb el zel o convivència amb mascles sencers que una gossa amb baix risc de gestació i bon control durant el zel.

Quan esterilitzar gosses de raça mitjana

En races mitjanes, la decisió sol requerir més matisos.

En moltes gosses pot ser raonable esperar que completin part del seu desenvolupament abans de la cirurgia. En alguns casos es valorarà esterilitzar després del primer zel o entre el primer i segon any de vida, segons la raça i el context.

Convé individualitzar especialment en races com:

  • Cocker Spaniel.
  • Beagle.
  • Border Collie.
  • Schnauzer mitjà.
  • Bulldog francès.
  • Staffordshire Bull Terrier.

Quan esterilitzar gosses de races grans

En gosses grans, esterilitzar abans de completar el creixement pot augmentar el risc de determinats problemes ortopèdics en algunes races.

Per això, en moltes gosses grans es recomana evitar una esterilització massa primerenca i valorar esperar almenys fins als 12-18 mesos, o fins i tot més en alguns casos.

És especialment important individualitzar en races com:

  • Labrador Retriever.
  • Golden Retriever.
  • Pastor Alemany.
  • Rottweiler.
  • Bòxer.
  • Dòberman.
  • Boier de Berna.
  • Setter.

En aquestes gosses, la decisió ha d’equilibrar els beneficis davant de piometra i tumors mamaris amb els possibles riscos ortopèdics, urinaris i oncològics descrits a la literatura.

Quan esterilitzar gosses de races gegants

En races gegants, el desenvolupament és més lent i la maduresa musculoesquelètica arriba més tard.

En moltes gosses gegants pot ser aconsellable esperar fins als 18-24 mesos o valorar de manera molt individual si esterilitzar, quan fer-ho i amb quin objectiu.

La decisió ha de tenir en compte:

  • Risc de piometra.
  • Predisposició ortopèdica.
  • Antecedents familiars de càncer.
  • Estil de vida.
  • Maneig durant el zel.
  • Risc reproductiu real.
Gran Danès, una raça gegant en què l'edat de l'esterilització s'ha de valorar de manera individual segons el seu desenvolupament i estat de salut.

Taula orientativa: edat per esterilitzar una gossa segons la mida

Aquesta taula no substitueix una valoració veterinària, però pot ajudar a entendre per què no totes les gosses s’haurien d’esterilitzar a la mateixa edat.

Tipus de gossaQuan sol valorar-seMatís important
Raça petita.Al voltant dels 6 mesos en molts casos.Ha d’estar sana i amb un desenvolupament adequat.
Raça mitjana.Després del primer zel o entre el primer i segon any, segons el cas.Convé considerar raça, creixement i riscos individuals.
Raça gran.Sovint entre els 12 i els 18 mesos.Pot ser prudent esperar més maduresa musculoesquelètica.
Raça gegant.En molts casos entre els 18 i els 24 mesos.La decisió ha de ser especialment individualitzada.
Gossa adulta.Es pot esterilitzar si l’estat de salut ho permet.Requereix valoració preanestèsica i pla adaptat.
Gossa amb signes reproductius anormals.S’ha d’estudiar com més aviat millor.Pot requerir diagnòstic previ abans de decidir la cirurgia.

L’edat depèn de la mida.
En races petites, pot ser raonable decidir l’esterilització abans. En gosses mitjanes, grans o gegants, esperar una maduresa física més gran pot ser important per reduir determinats riscos associats al desenvolupament.

Esterilitzar abans o després del primer zel? Què convé valorar 

Depèn del cas.

Quan pot tenir sentit esterilitzar abans del primer zel 

Pot ser una opció adequada en algunes gosses petites, sanes i sense factors de risc específics.

Els possibles beneficis són:

  • Evitar el primer zel.
  • Reduir el risc de gestació no desitjada.
  • Disminuir la probabilitat de pseudogestació.
  • Reduir potencialment el risc de tumors mamaris.

Quan pot ser millor esperar per esterilitzar

En gosses mitjanes, grans o gegants, esperar pot permetre un desenvolupament físic més complet.

Les hormones sexuals participen en la maduració musculoesquelètica. Per això, retirar la funció ovàrica massa aviat pot influir en el desenvolupament d’algunes races.

També pot ser prudent esperar en gosses amb predisposició a incontinència urinària o en races on els estudis han identificat possibles riscos associats a l’esterilització primerenca.

Aleshores, és millor esterilitzar abans o després del primer zel?

No hi ha cap resposta universal.

En una gossa petita, pot ser adequat esterilitzar abans o al voltant del primer zel si no hi ha contraindicacions.

En una gossa gran o gegant, pot ser més prudent esperar la maduresa física.

La millor decisió és la que es pren després d’estudiar el cas concret, no la que s’hi aplica per costum.

Hi ha gosses en què pot ser millor no esterilitzar?

Sí. En alguns casos pot ser raonable valorar no esterilitzar, almenys inicialment.

Aquesta opció es pot considerar quan:

  • La gossa pertany a una raça amb més risc ortopèdic o oncològic associat a esterilització primerenca.
  • Hi ha antecedents familiars rellevants.
  • Els tutors poden manejar el zel de manera segura.
  • No hi ha convivència amb mascles sencers.
  • El risc de gestació està ben controlat.
  • No hi ha pseudogestacions problemàtiques.
  • No hi ha patologies reproductives.
  • S’accepta fer controls veterinaris periòdics.

No esterilitzar no vol dir no fer res. Implica assumir un pla de seguiment preventiu.

En una gossa no esterilitzada convé vigilar:

  • Canvis a les mames.
  • Alteracions del zel.
  • Secreció vulvar anormal.
  • Augment de la set.
  • Decaïment després del zel.
  • Pseudogestacions intenses.
  • Canvis de comportament associats al cicle.
  • Signes compatibles amb piometra.

No esterilitzar també requereix seguiment.
En alguns casos pot ser raonable no esterilitzar, però aquesta decisió ha d’anar acompanyada de revisions, vigilància de les mames, control del zel i atenció a possibles signes de piometra.

En aquests casos, un pla de medicina preventiva per a gossos ajuda a revisar els riscos de manera ordenada i a detectar canvis rellevants a temps.

Revisió veterinària d'una gossa no esterilitzada com a part d'un pla de medicina preventiva i seguiment periòdic.

L’esterilització canvia el comportament d’una gossa?

L’esterilització pot modificar alguns comportaments relacionats amb el cicle hormonal, però no cal considerar un tractament general per a problemes de conducta.

Pot ajudar en situacions com:

  • Conductes molt marcades al voltant del zel.
  • Pseudogestacions recurrents amb canvis de comportament.
  • Inquietud associada a fases hormonals concretes.
  • Risc d’escapades durant el zel.

Però no sol resoldre per si sola:

  • Pors.
  • Ansietat per separació.
  • Reactivitat.
  • Agressivitat per inseguretat.
  • Problemes d’adaptació.
  • Conductes apreses.

Si hi ha una preocupació conductual, és recomanable valorar el cas amb un equip veterinari amb formació en etologia i comportament caní. La cirurgia no hauria de substituir una avaluació conductual completa.

Què valorem abans d’esterilitzar una gossa

Abans de recomanar la cirurgia, convé tenir en compte si l’esterilització és adequada per a aquesta gossa concreta i quin és el millor moment per fer-la.

En una valoració prequirúrgica podem revisar:

  • Raça, mida i desenvolupament.
  • Edat i fase del cicle.
  • Estat general de salut.
  • Antecedents reproductius.
  • Presència de pseudogestacions.
  • Risc de piometra.
  • Risc de tumors mamaris.
  • Risc ortopèdic en races predisposades.
  • Risc d’incontinència urinària.
  • Pes i condició corporal.
  • Convivència amb altres gossos.
  • Capacitat de manejar el zel amb seguretat.
  • Risc anestèsic.
  • Necessitat analítica prequirúrgica.
  • Pla de control del dolor.
  • Cures postoperatòries a casa.

En un entorn urbà com Barcelona, ​​també valorem factors pràctics com la convivència amb altres gossos, el maneig de les passejades durant el zel, el risc de munta accidental i la disponibilitat de seguiment postoperatori.

Aquesta valoració ajuda a decidir amb més seguretat, especialment en gosses mitjanes, grans, gegants, adultes o amb antecedents clínics.

El nostre enfocament a Balmesvet: esterilització personalitzada i segura

A Balmesvet valorem l’esterilització en gosses de forma individualitzada, tenint en compte la raça, la mida, l’edat, el desenvolupament, la salut prèvia, l’estil de vida i els riscos específics de cada pacient.

El nostre objectiu és ajudar-te a prendre una decisió informada, tranquil·la i segura. T’expliquem els beneficis, els possibles riscos i les alternatives perquè puguis decidir amb criteri i sense pressió.

A més, apliquem un enfocament respectuós durant tot el procés, tenint en compte no només la salut física, sinó també el benestar emocional de la gossa abans, durant i després de la intervenció.

Això inclou:

  • Adaptar la visita per reduir por i ansietat.
  • Utilitzar tècniques de maneig respectuós.
  • Tenir cura del control del dolor des de l’inici.
  • Planificar una anestèsia segura i ajustada a cada pacient.
  • Acompanyar la recuperació de manera individualitzada.
  • Resoldre dubtes abans i després de la cirurgia.

A Balmesvet no entenem l’esterilització com una recomanació estàndard sinó com una decisió mèdica personalitzada. Cada gossa té una genètica, un desenvolupament i unes necessitats diferents.

Preguntes freqüents sobre l’esterilització de gosses

Quina és la millor edat per esterilitzar una gossa?

Depèn de la raça, la mida i el desenvolupament. En races petites es pot plantejar al voltant dels 6 mesos si no hi ha contraindicacions. En gosses mitjanes, grans o gegants sol ser recomanable considerar esperar més maduresa física.

És millor esterilitzar abans o després del primer zel?

Depèn del cas. Abans del primer zel pot reduir alguns riscos reproductius, però en gosses mitjanes, grans o gegants esperar pot ser més adequat per afavorir el desenvolupament físic complet.

L’esterilització evita la piometra?

L’esterilització redueix de manera molt marcada el risc de piometra en eliminar l’activitat hormonal ovàrica. Si a més a més es retira l’úter, també s’elimina l’òrgan on es desenvolupa aquesta infecció.

L’esterilització evita els tumors mamaris?

Pot reduir el risc, sobretot si es fa de manera primerenca. Tot i això, l’evidència actual recomana explicar aquest benefici amb prudència i valorar cada cas de forma individual.

Una gossa esterilitzada pot engreixar-se?

Sí, pot tenir més tendència a guanyar pes si no s’ajusta l’alimentació. Amb una dieta adequada, control de racions i activitat regular, una gossa esterilitzada pot mantenir un pes saludable.

Pot aparèixer incontinència urinària després de l’esterilització?

Sí, pot aparèixer en algunes gosses, sobretot en races grans o predisposades. Sol manifestar-se com a pèrdues d’orina durant el descans o el son. En molts casos es pot tractar.

Es pot esterilitzar una gossa adulta?

Sí. Una gossa adulta es pot esterilitzar, i en alguns casos pot ser recomanable per prevenir piometra o altres patologies reproductives. Abans de la cirurgia convé fer una valoració completa.

Quan triga una gossa a recuperar-se de l’esterilització?

La majoria de les gosses es recuperen progressivament en pocs dies, encara que el repòs i el control de la ferida solen mantenir-se durant una o dues setmanes. L’equip veterinari indicarà quan la gossa pot tornar a la seva activitat normal 

Gossa gaudint d'una vida activa després de recuperar-se de la cirurgia d'esterilització.

Fonts i evidència científica sobre esterilització en gosses

Aquest contingut s’ha elaborat a partir de literatura veterinària sobre esterilització de gosses, piometra, tumors mamaris, edat d’esterilització, incontinència urinària i riscos associats per raça.

Fonts principals consultades:

  • Jitpean et al., 2012. Estudi poblacional sobre variacions per raça en la incidència de piometra i tumors mamaris en gosses a Suècia.
  • Beauvais, Cardwell i Brodbelt, 2012. Revisió sistemàtica sobre l’efecte de l’esterilització en el risc de tumors mamaris en gosses.
  • Hart et al., 2020. Estudi sobre edat d’esterilització a 35 races i la seva associació amb trastorns articulars, determinats càncers i incontinència urinària.
  • Romagnoli, 2025. Revisió sobre quan i sí esterilitzar gossos de companyia segons l’evidència disponible.

Tens dubtes sobre esterilitzar la teva gossa? T’ajudem a decidir

L’esterilització pot ser una gran eina preventiva, però no s’hauria de decidir de manera automàtica.

No hi ha una decisió correcta per a totes les gosses, però sí que hi ha una decisió adequada per a la teva. El nostre equip pot ajudar-te a valorar els beneficis i els possibles riscos segons la raça, l’edat, l’estat de salut i l’estil de vida, perquè prenguis aquesta decisió amb tota la informació i la tranquil·litat que necessites. 

Si tens dubtes sobre si esterilitzar la teva gossa, o sobre quin seria el millor moment per fer-ho, a Balmesvet podem ajudar-te a prendre una decisió informada i tranquil·la.