Musells extremadament curts, ulls molt prominents, plecs cutanis marcats, potes especialment curtes o determinades formes d’orelles. Són característiques que associem ràpidament amb algunes races de gossos i gats i que, en molts casos, formen part del seu atractiu.
Però, què passa quan un tret físic s’exagera tant que comença a dificultar funcions essencials?
Respirar, veure, moure’s, descansar o expressar comportaments propis de la seva espècie no hauria de ser més difícil per una aparença determinada.
Aquesta qüestió preocupa des de fa anys veterinaris, investigadors i organitzacions relacionades amb el benestar animal, però recentment ha adquirit més visibilitat.
A l’agost del 2026, el documental Defecte de disseny: el cost ocult de la mascota «perfecta», impulsat per la RSPCA amb participació d’especialistes del Royal Veterinary College, va tornar a posar el focus sobre aquest problema: algunes característiques que les persones hem seleccionat durant generacions perquè resulten atractives poden tenir conseqüències per a la salut i el benestar.
Aquesta preocupació, però, no neix d’un documental ni d’una tendència recent. Hi ha evidència veterinària acumulada al llarg dels anys que relaciona determinades conformacions extremes amb un risc més elevat de malaltia.
Què són els trets extrems en gossos i gats i com afecten el seu benestar
La conformació és la forma i l’estructura física d’un gos o gat: les proporcions del cap i el cos, la longitud de les extremitats, la forma del musell, els ulls, la pell, les orelles o la cua, entre moltes altres característiques.
Una característica física no és problemàtica pel simple fet de ser pròpia d’una raça.
Parlem de conformació extrema o de trets de conformació excessius quan determinades característiques anatòmiques estan tan accentuades que poden comprometre la salut, el benestar o una funció fisiològica normal.
El reglament europeu sobre benestar de gossos i gats utilitza precisament el terme “trets de conformació excessius” per referir-se a característiques que poden generar un risc elevat d’efectes perjudicials per al mateix individu o la seva descendència.
Quan els trets extrems afecten el benestar de gossos i gats
L’impacte d’una característica física depèn del grau d’exageració i, sobretot, de com repercuteix en funcions essencials com ara respirar, veure, moure’s o mantenir una pell sana.
Alguns exemples que preocupen especialment la medicina veterinària són:
- Musells extremadament curts i narius molt estrets.
- Ulls excessivament prominents.
- Plecs cutanis molt pronunciats.
- Proporcions corporals exagerades.
- Extremitats extremadament curtes.
- Algunes formes d’orelles o alteracions del cartílag associades a determinades variants genètiques.
Però és important introduir des del principi un matís: no totes aquestes característiques tenen el mateix nivell d’evidència científica ni afecten de la mateixa manera tots els gossos i els gats.
Per què algunes races desenvolupen trets físics extrems
L’enorme diversitat física que hi ha entre les diferents races de gossos i gats és, en gran part, conseqüència de generacions de selecció artificial.
Durant segles es van seleccionar determinades característiques per la seva utilitat per complir diferents funcions, però també s’han afavorit trets fonamentalment estètics.
Quan una aparença adquireix especial popularitat, es pot produir una tendència a seleccionar exemplars que expressin aquesta característica de manera cada vegada més marcada.
Per exemple:
- Un musell curt es pot fer cada cop més curt.
- Els plecs poden ser cada cop més pronunciats.
- Els ulls es poden tornar progressivament més prominents.
- Les extremitats es poden reduir cada cop més en proporció al cos.
El problema no és la selecció genètica en si. També es pot utilitzar precisament per reduir determinades malalties hereditàries i afavorir característiques més funcionals.
El conflicte apareix quan l’aparença acaba tenint més pes que la salut i el benestar.
En un altre article aprofundirem en com la selecció responsable, les proves de salut i la diversitat genètica poden contribuir a reduir alguns d’aquests riscos.
“És normal en aquesta raça”: quan un tret freqüent pot indicar un problema de salut
Un dels fenòmens que més preocupa els especialistes és la normalització de determinats signes clínics.
Quan alguna cosa apareix amb molta freqüència en una raça, podem acabar interpretant-ho com a part de les seves característiques habituals.
Un gos que respira constantment amb soroll, que es fatiga amb facilitat o que tolera pitjor la calor es pot arribar a descriure simplement com un gos que “respira així perquè és d’aquesta raça”.
Una cosa semblant pot passar amb el llagrimeig constant, la irritació recurrent dels plecs cutanis o determinades limitacions de moviment.
Però hi ha una diferència important:
Que alguna cosa sigui freqüent dins d’una raça no vol dir que sigui fisiològicament normal.
El Royal Veterinary College ha identificat precisament la normalització de problemes de salut relacionats amb una conformació extrema com una de les barreres per millorar el benestar d’alguns gossos braquicèfals.
Reconèixer aquests signes permet fer-ne una valoració veterinària i actuar abans quan hi ha un problema.
Com afecten els trets extrems la salut de gossos i gats
No totes les conformacions necessiten explicar-se en profunditat en un mateix article, però hi ha alguns exemples especialment ben estudiats.
Braquicefàlia en gossos: quan el musell curt dificulta la respiració
La braquicefàlia és una de les àrees amb més evidència científica.
En determinats gossos amb una conformació facial molt escurçada pot aparèixer la síndrome obstructiva de les vies respiratòries braquiocefàliques (SORB), coneguda internacionalment com a BOAS.
Es pot manifestar mitjançant:
- Respiració sorollosa.
- Més esforç per respirar.
- Intolerància a l’exercici.
- Menys tolerància a la calor.
- Alteracions durant el son.
- Episodis de dificultat respiratòria de diferent gravetat.
No tots els gossos braquicèfals presenten SORB/BOAS ni tots estan afectats de la mateixa manera. No obstant això, la relació entre determinades característiques anatòmiques extremes i un risc d’obstrucció respiratòria més gran està àmpliament documentada.
La mateixa World Small Animal Veterinary Association (WSAVA) disposa de recursos específics sobre SORB/BOAS i cria de gossos amb conformacions extremes.
En un article específic analitzarem amb més detall què és el SORB/BOAS, quins són els seus signes principals, com es diagnostica i quan pot necessitar tractament.
Plecs cutanis extrems: per què afavoreixen la dermatitis
Els plecs excessivament profunds poden afavorir la humitat, la fricció i la inflamació i augmentar el risc de dermatitis dels plecs.
Estudis epidemiològics de gran abast del programa VetCompass del Royal Veterinary College han trobat un risc molt superior en algunes races caracteritzades precisament per presentar plecs marcats.
Per tant, una característica que des del punt de vista estètic es pot considerar distintiva pot tenir també conseqüències mèdiques.
Trets extrems en gats: braquicefàlia, orelles plegades i salut
Els gats tampoc no estan al marge d’aquest problema.
A Perses i Exòtic Shorthair amb braquicefàlia molt marcada s’han descrit alteracions relacionades amb les vies respiratòries, els ulls i la dentició.
Dedicarem un contingut específic a la braquicefàlia felina per explicar com pot afectar la respiració, els ulls i la salut dental d’alguns gats.
Un altre exemple diferent és el Scottish Fold. La característica forma plegada de les orelles està associada a una variant del gen TRPV4, implicat en el desenvolupament del cartílag i relacionat amb l’osteocondrodisplàsia d’aquesta raça.
En aquest cas, és especialment important mantenir la precisió. La relació entre la variant genètica i el fenotip d’orella plegada està ben establerta, però la gravetat de les alteracions clíniques pot variar entre individus, especialment quan parlem de gats heterozigots.
També analitzarem per separat què sabem actualment sobre l’Scottish Fold, la variant genètica responsable de les orelles plegades i la seva relació amb l’osteocondrodisplàsia.
Tots els trets extrems tenen els mateixos riscos per a la salut?
Aquest punt és fonamental per abordar el debat amb rigor.
Disposem d’evidència particularment sòlida sobre problemes com ara:
- SORB/BOAS associat a determinades conformacions braquicèfales.
- Alguns problemes oculars relacionats amb conformacions facials extremes.
- Dermatitis associada a plecs cutanis pronunciats.
- Conseqüències respiratòries, oculars i dentals de determinats graus de braquicefàlia felina.
- La relació entre la característica orella plegada del Scottish Fold i una variant genètica que afecta el cartílag.
En canvi, hi ha altres característiques que preocupen des del punt de vista del benestar, però sobre les que encara necessitem més investigació per conèixer-ne exactament l’impacte i la freqüència.
És el cas d’algunes formes extremes de miniaturització o de determinades línies felines amb extremitats molt curtes, absència de pèl o combinacions recents de diverses característiques seleccionades per la seva aparença.
Per això, no seria correcte incloure totes les races i totes les característiques físiques dins una mateixa categoria de risc.
La medicina veterinària ha de diferenciar entre allò que està demostrat, allò sobre el qual encara hi ha evidència limitada i allò que necessita més investigació.
Trets extrems en gossos i gats: què canvia amb la normativa europea
La preocupació per aquestes pràctiques ja ha transcendit l’àmbit veterinari.
El Reglament (UE) 2026/1818, relatiu al benestar dels gossos i els gats i la seva traçabilitat, va ser aprovat el 17 de juny de 2026 i publicat al Diari Oficial de la Unió Europea el 10 d’agost de 2026.
El Reglament estableix un nou marc europeu per a la cria, el benestar i la traçabilitat de gossos i gats. Entre les seves disposicions es preveu que els establiments de cria han de minimitzar el risc de produir gossos o gats amb determinats genotips perjudicials i excloure de la reproducció aquells que presentin trets de conformació excessius amb un risc elevat per al seu benestar o el de la seva descendència.
Tot i això, és important aclarir els terminis.
El Reglament entra en vigor el 30 d’agost del 2026, però la seva aplicació és progressiva. La prohibició d’utilitzar per a reproducció gossos o gats amb trets de conformació excessius prevista a l’article 8.2 es començarà a aplicar l’1 de juliol de 2030. Les obligacions relatives a determinats genotips perjudicials de l’article 8.1 ho faran l’1 de juliol de 2036.
A més, encara no hi ha una llista europea tancada que determini quines característiques s’han de considerar excessives. La Comissió Europea haurà d’establir aquests criteris i els seus mètodes d’avaluació com a màxim el 30 de juny de 2030.
El Reglament també preveu restriccions relacionades amb la participació de gossos i gats amb trets de conformació excessius en determinats espectacles, exposicions i competicions d’estètica, precisament per evitar que s’incentivin estàndards físics perjudicials.
A Espanya, la Llei 7/2023 ja estableix, a més, límits a les pràctiques de selecció genètica que provoquin problemes o alteracions greus de salut.
Estem, per tant, davant d’un procés regulatori que continuarà desenvolupant-se durant els anys vinents.
S’estan prohibint races de gossos i gats per salut i benestar?
No necessàriament.
Aquesta qüestió sol simplificar-se molt.
En alguns països s’han adoptat mesures específiques sobre determinades races o característiques, mentre que d’altres opten per establir criteris de salut i funcionalitat per decidir quins individus es poden utilitzar en reproducció.
La finalitat no és necessàriament fer desaparèixer una raça.
Una part de les estratègies actuals cerca afavorir progressivament:
- Una millor funcionalitat respiratòria i locomotora.
- Característiques anatòmiques menys exagerades.
- Un menor risc de malalties hereditàries.
- Més diversitat genètica.
- Una millor qualitat de vida.
La revisió dels criteris de selecció, els programes de cria i les eines genètiques poden tenir un paper important en aquest procés.
En un altre article analitzarem quines mesures han adoptat països com els Països Baixos o Noruega i què pot canviar a Espanya amb la nova normativa europea.
Com influeixen les xarxes socials i les tendències en la popularitat dels trets extrems
L’elecció de determinades característiques físiques no depèn únicament dels estàndards de raça.
La publicitat, les tendències, les celebritats i les xarxes socials poden contribuir a fer que alguns fenotips siguin cada vegada més reconeixibles i desitjats.
Això no vol dir que puguem atribuir directament a les xarxes socials l’augment d’una raça concreta. Sí que existeix, però, una preocupació creixent per com l’exposició repetida a determinades característiques pot contribuir a normalitzar-les.
En un altre article abordarem com les xarxes socials, la publicitat i les tendències poden influir en la nostra percepció de determinades races i conformacions.
Què valorar abans de triar una raça per prioritzar salut i benestar
La informació ens pot ajudar a prendre decisions més conscients.
Si estem pensant a incorporar un gos o gat d’una determinada raça a la nostra família, a més de valorar-ne el caràcter, les necessitats i la compatibilitat amb el nostre estil de vida, és recomanable conèixer:
- Els principals problemes hereditaris associats a aquesta raça o línia.
- Les proves de salut realitzades als progenitors.
- Els antecedents familiars.
- Les proves genètiques disponibles quan siguin rellevants.
- La funcionalitat respiratòria i locomotora.
- Les mesures adoptades pel criador per reduir problemes de salut.
- El grau d’exageració de determinades característiques físiques.
Un criador responsable hauria de poder explicar amb transparència quines mesures adopta per prioritzar la salut, la funcionalitat i el benestar.
Què fer si convius amb un gos o gat amb trets extrems
L’objectiu de parlar sobre conformacions extremes no és culpabilitzar els tutors ni generar rebuig cap a determinades races.
Molts problemes poden passar inicialment desapercebuts o haver-se interpretat durant anys com a característiques habituals de la raça.
Si ja convius amb un gos o gat amb predisposició a determinats problemes, conèixer-los permet prestar atenció a possibles signes i anticipar-se quan sigui necessari.
Una valoració veterinària pot ajudar a:
- Detectar dificultats respiratòries.
- Identificar problemes dermatològics o oculars.
- Valorar dolor o alteracions locomotores.
- Controlar factors com el pes, que poden agreujar determinades malalties.
- Establir mesures preventives.
- Adaptar el seguiment veterinari a cada pacient.
Conèixer una predisposició no vol dir que hagi d’aparèixer necessàriament una malaltia. Significa que podem vigilar amb més atenció allò que sabem que presenta un risc augmentat.
Salut i benestar per sobre de l’aparença en gossos i gats
La diversitat de gossos i gats forma part de la nostra convivència amb ells des de fa generacions.
Preservar-la no hauria de significar acceptar característiques que dificultin funcions essencials o augmentin de manera evitable el risc de malaltia.
La investigació veterinària, la genètica i ara també la legislació europea avancen cap a una mateixa direcció: utilitzar criteris de cria que afavoreixin la salut, la funcionalitat i el benestar per sobre de l’exageració estètica.
Per això, quan parlem de conformació, potser la pregunta més important no és si un musell, unes potes, uns ulls o unes orelles ens resulten especialment atractius.
La pregunta hauria de ser:
Pot aquest gos o aquest gat respirar, moure’s, veure, descansar i expressar els comportaments propis de la seva espècie sense dolor ni limitacions evitables?
Preguntes freqüents sobre trets extrems en gossos i gats
Què és un tret extrem en gossos i gats?
És una característica anatòmica tan accentuada que pot augmentar el risc de malaltia o dificultar determinades funcions normals. No totes les característiques pròpies d’una raça són extremes ni tots els individus presenten el mateix risc.
Tots els gossos braquicèfals tenen problemes respiratoris?
No. Hi ha diferents graus de braquicefàlia i no tots els gossos desenvolupen SORB/BOAS. No obstant això, determinades característiques anatòmiques, com un musell extremadament curt o uns narius molt estrets, poden augmentar el risc d’obstrucció respiratòria.
És normal que un gos braquicèfal ronqui?
No s’hauria d’assumir automàticament que ho és. Els roncs i la respiració sorollosa poden estar relacionats amb una obstrucció de les vies respiratòries, especialment si apareixen quan el gos està despert, durant un exercici lleu o acompanyats d’esforç per respirar.
Les conformacions extremes també afecten els gats?
Sí. Entre els exemples més ben estudiats hi ha determinats graus de braquicefàlia en Perses i Exòtic Shorthair i la variant genètica relacionada amb les orelles plegades del Scottish Fold. Els problemes i el nivell de risc són diferents en cada cas.
Es prohibiran algunes races de gossos o gats a Espanya?
Actualment, no hi ha a Espanya una prohibició general de les races esmentades en aquest article. La legislació espanyola ja limita determinades pràctiques de selecció genètica perjudicials per a la salut i el nou Reglament europeu introdueix restriccions sobre la reproducció de gossos i gats amb trets de conformació excessius, encara que aquestes disposicions s’aplicaran progressivament durant els pròxims anys.
Què he de tenir en compte abans d’escollir una raça de gos o gat?
A més del seu caràcter i necessitats, és recomanable conèixer les malalties hereditàries associades, sol·licitar informació sobre les proves de salut realitzades als progenitors i valorar si presenta característiques físiques excessivament exagerades. La salut, la funcionalitat i el benestar haurien de formar part de la decisió des del començament.
A Balmesvet, la salut i el benestar de gossos i gats van plegats
A Balmesvet entenem la salut tenint en compte tant el benestar físic com l’emocional. La prevenció i la detecció precoç adquireixen una importància especial quan sabem que un gos o un gat pot presentar una predisposició més elevada a determinats problemes.
Si tens dubtes sobre la seva respiració, mobilitat, ulls, pell o qualsevol altre aspecte del seu benestar, una valoració veterinària individual permet identificar-ne les necessitats i establir-ne el seguiment més adequat.
Balmesvet Hospital Veterinari a Barcelona
| Dada | Informació |
| Direcció | Carrer Balmes 205, 08006 Barcelona |
| Telèfon | 931 173 173 |
| Correu electrònic | atencioclient@balmesvet.com |
| Consultes | 8:30–20:00 |
| Urgències/Hospitalització | 24/7 |
T’ajudem? Truca’ns o sol·licita una cita. Servei d’urgències veterinàries 24/7 a Barcelona.
Barcelona, C/ Balmes nº 205
931 173 173
info@balmesvet.com