Amb l’arribada del bon temps, els passejos amb el teu gos s’allarguen, els jardins floreixen i els gats gaudeixen explorant l’exterior. Però entre l’herba alta i els camins rurals, s’amaga el perill de les espigues en gossos i gats, més freqüent —i sovint subestimat— de la primavera i l’estiu.

Aquestes petites llavors de gramínies, seques i punxegudes, poden semblar inofensives, però tenen la capacitat de penetrar en el cos de la teva mascota, desplaçar-se internament i causar des d’irritacions lleus fins a infeccions greus o fins i tot cirurgies d’urgència. Moltes vegades passen desapercebudes fins que ja han provocat un mal considerable.

Les espigues poden convertir-se en un problema seriós per a gossos i gats. En aquest blog et donem tota la informació útil per a saber què fer abans, durant i després:

 

• Què són i per què suposen un risc real.
• En quins entorns creixen i com evitar-los.
• Quins símptomes hauries d’observar.
• Com les diagnostiquem i extraiem en Balmesvet.
• I quines mesures pràctiques pots prendre per a protegir el teu gos o gat durant la temporada d’espigues.

Continua llegint i prepara’t per a una primavera i estiu més segurs per al teu company de vida. Perquè a vegades, el més petit pot convertir-se en l’enemic més gran si no es detecta a temps.

Què són les espigues i per què són perilloses per a gossos i gats?

 

Les espigues són llavors de plantes gramínies (com el blat, l’ordi i altres herbes silvestres) que creixen en vores de camins, parcs, jardins i terrenys oberts. Durant la primavera i l’estiu, aquestes llavors s’assequen, es desprenen fàcilment i poden enganxar-se al pelatge de gossos i gats.

Des d’un punt de vista mèdic, les espigues són considerades cossos estranys altament invasius. La seva estructura en forma de fletxa les fa particularment perilloses, ja que una vegada que entren en contacte amb la pell o els orificis naturals, avancen en una sola direcció, causant ferides i infeccions greus. No sols s’adhereixen fàcilment, sinó que poden migrar pels teixits interns, generant inflamacions profundes, abscessos, dolor agut i fins i tot danys en òrgans vitals si no es detecten a temps.

El seu comportament migratori fa que moltes vegades l’espiga no sigui visible externament, i el diagnòstic pugui requerir mitjans avançats com l’endoscòpia o proves d’imatge. En casos més greus, la seva extracció pot implicar cirurgia.

On creixen les espigues i en quines zones has de tenir més cura?

Encara que a simple vista poden passar desapercebudes, les espigues són presents en molts dels llocs que freqüenten els gossos i els gats, sobretot a la primavera i estiu. Són especialment abundants en:

 

• Zones amb herba alta i seca.
• Vores de carreteres i camins rurals.
• Parcs amb gespa descuidada o poc podat.
• Jardins privats i terrenys en desús.
• Campos de cultiu abandonats o en guaret.

 

Quins problemes poden causar les espigues en gossos i gats?

 

Les espigues poden penetrar en diferents parts del cos de la teva mascota, causant irritació, infeccions, abscessos, dolor i en alguns casos, complicacions que comprometen la salut general. A continuació, detallem les localitzacions més freqüents i els seus signes clínics associats:

Orelles: és una de les localitzacions més habituals. L’espiga pot allotjar-se en el conducte auditiu, provocant:

• Sacsejades de cap constants.
• Gratat insistent de l’oïda afectada.
• Dolor en tocar la zona.
• Inflamació, secreció i mala olor.

Si no es detecta a temps, pot avançar cap al timpà, perforar-lo i desencadenar una otitis mitjana o interna.

Nas: les espigues poden introduir-se mentre ensumen el sòl. Els símptomes inclouen:

• Esternuts repetits i intensos.
• Sagnat o secreció nasal unilateral.
• Fregament del musell contra el terra.

L’espiga pot migrar cap als sins nasals, requerint tècniques avançades per a la seva extracció, com la rinoscòpia.

 

Ulls: el contacte directe pot provocar:

• Llagrimeig excessiu.
• Inflamació de la parpella o conjuntiva.
• Parpelleig continu (blefaroespasme).
• Dolor ocular i secreció mucosa.

Una espiga no detectada pot causar úlceres corneals, infeccions intraoculars i pèrdua parcial o total de la visió.

Pell i potes: es claven entre els dits, coixinets, axil·les o engonals. Els signes més comuns són:

• Coixesa sobtada sense causa aparent.
• Inflamació localitzada.
• Llepat compulsiu d’una zona.
• Presència de fístules o abscessos que drenen pus.

En molts casos, l’espiga no és visible perquè ja ha migrat sota la pell. L’ecografia és de gran utilitat en aquests casos per a localitzar-la.

 

Genitals i zona perianal: a vegades, les espigues poden introduir-se per la vulva o l’anus, provocant:

• Llepat excessiu de la zona.
• Dificultat per a orinar o defecar.
• Secrecions o infeccions recurrents.

Són localitzacions especialment sensibles que requereixen una exploració delicada i en la majoria dels casos, anestèsia.

Òrgans interns (casos avançats): en situacions greus, les espigues poden migrar cap a estructures internes com:

• Pulmons: causant pneumònies, febre i dificultat respiratòria.
• Abdomen: generant lesions en òrgans, peritonitis o abscessos profunds.
• Músculs o altres cavitats: provocant infeccions generalitzades.

Com es diagnostiquen les espigues en el veterinari?

 

El diagnòstic de les espigues en gossos i gats pot semblar senzill en alguns casos, però la seva localització i el grau de migració determinen la complexitat del procés.

 

1. Examen físic detallat: el primer pas és una exploració exhaustiva. S’inspecciona acuradament zones d’alt risc com les orelles, nas, ulls, potes, axil·les, engonals i pell, a la recerca de signes d’inflamació, secreció, dolor o presència visible de cossos estranys.

2. Otoscòpia i rinoscòpia: quan hi ha sospites d’espigues en el conducte auditiu o nasal, utilitzem otoscopis i rinoscopis que permeten visualitzar en profunditat i de manera segura el canal auditiu o les cavitats nasals.

3. Diagnòstic per imatge: si existeix la possibilitat que l’espiga hagi migrat a l’interior del cos (com al tòrax, abdomen o teixits tous profunds), es recorre a proves d’imatge:

 

• Radiografia digital d’alta resolució per a avaluar estructures òssies i cossos estranys visibles.
• Ecografia abdominal i de teixits tous per a detectar inflamacions, abscessos o espigues incrustades no visibles a l’examen extern.
• Tomografia computada (TAC), especialment útil en casos complexos on es requereix una imatge tridimensional per a localitzar espigues profundes o migrades a zones poc habituals.

 

4. Endoscòpia diagnòstica i terapèutica: en molts casos, l’ús d’endoscopis permet no sols localitzar amb exactitud l’espiga en llocs com a faringe, esòfag, nas o bronquis, sinó també extreure-la en el mateix procediment, sense necessitat de recórrer a una cirurgia oberta. Aquesta tècnica mínimament invasiva disminueix el trauma i accelera la recuperació del pacient.

En Balmesvet, combinem la tecnologia més capdavantera amb l’experiència dels nostres especialistes veterinaris per a oferir un abordatge complet i segur davant aquesta mena d’urgències veterinàries.

Com s’extreuen les espigues en gossos i gats segons la seva localització?

 

Depenent d’on s’hagi allotjat l’espiga, s’utilitzen diferents tècniques i protocols:

 

• En la pell o entre els dits: quan l’espiga és visible i superficial, pot retirar-se manualment fent servir pinces estèrils. Si ha generat un abscés, és necessari drenar la zona, realitzar una neteja quirúrgica i administrar antibiòtics per a evitar la disseminació de la infecció.

 

• En les oïdes: si l’espiga es troba en el conducte auditiu, especialment en races amb orelles llargues o pèl abundant, pot allotjar-se en zones profundes. S’utilitza otoscopi i pinces otològiques especials. Generalment, es requereix sedació o anestèsia per a evitar moviments involuntaris que puguin causar lesions en el timpà o orella mitjana.

 

• En el nas: l’extracció nasal es realitza mitjançant rinoscòpia, utilitzant pinces d’extracció de disseny fi i flexible. Aquest procediment es realitza baix sedació o anestèsia, ja que és una zona altament vascularitzada i sensible. L’actuació precoç és clau per a evitar que l’espiga avanci cap als sins nasals.

 

• En els ulls: la presència d’una espiga en l’ull requereix una actuació immediata del servei d’oftalmologia veterinària. Es realitza una exploració oftalmològica amb material especialitzat i l’extracció es duu a terme baix anestèsia local o general, depenent de la profunditat i el nivell de dolor. 

 

• En òrgans interns (pulmons, abdomen o altres localitzacions profundes): quan l’espiga ha migrat a zones internes, l’abordatge pot ser quirúrgic o mitjançant endoscòpia avançada.  En aquests casos, la intervenció ha de ser immediata per a evitar complicacions com a pneumònies, peritonitis o lesions orgàniques greus.

 

En Balmesvet, disposem de quiròfans completament equipats, sistema d’endoscòpia flexible i rígida, i un TAC veterinari que ens permet localitzar amb precisió l’espiga abans d’intervenir.

Com prevenir complicacions per espigues en gossos i gats

La prevenció és l’eina més eficaç per a evitar les conseqüències de les espigues en gossos i gats. Encara que no sempre és possible evitar completament el contacte amb aquestes llavors, seguir una sèrie de pautes pot reduir enormement el risc que es clavin o migrin a l’interior del cos del teu gos o el teu gat.

Evita zones d’alt risc: durant la primavera i l’estiu, procura no passejar per zones amb herba alta, seca o vegetació sense mantenir, especialment en camins rurals, solars abandonats o parcs amb gespa poc cuidada.

 

Inspecciona a la teva mascota després de cada passeig: revisa bé el seu cos, parant esment a zones clau com:

• Orelles (interna i externament).
• Nas i al voltant dels ulls.
• Entre els dits i coixinets.
• Axil·les i engonals.
• Zona perianal i genitals.

Raspallat freqüent: un raspallat diari ajuda a eliminar espigues abans que puguin penetrar la pell. A més, permet detectar zones inflamades o molestes abans que s’agreugin.

Retallada de pèl en zones vulnerables: especialment en gossos de pèl llarg o dens, es recomana tallar el pèl en zones com:

• Coixinets i entre els dits.
• Part interna de les orelles.
• Axil·les i engonals.

Ús de proteccions: en races amb orelles llargues com els cockers o basset hounds, es poden utilitzar protectors d’orelles durant els passejos en zones de risc. Aquests accessoris estan dissenyats per a prevenir l’entrada d’espigues sense interferir en el benestar ni en l’audició de l’animal.

Manteniment de l’entorn domèstic: si tens jardí o terrassa, procura mantenir la vegetació controlada, eliminant herbes seques i esbrossant regularment. També és important revisar zones comunes en comunitats o patis compartits.

Assessorament i prevenció: les revisions regulars permeten detectar problemes a temps i evitar complicacions. En Balmesvet t’ensenyem a revisar a la teva mascota i a reconèixer els signes primerencs d’una espiga. Una detecció precoç pot marcar la diferència.

Som aquí per a ajudar-te, sempre que ho necessitis. Tractem cada cas amb una visió integral, combinant experiència veterinària, tecnologia d’última generació i protocols enfocats en el benestar de cada pacient. El nostre equip veterinari està preparat per a actuar amb precisió davant qualsevol sospita, des d’una espiga superficial fins a situacions més complexes. Si observes una cosa inusual, no ho deixis passar. Estem disponibles les 24 hores, cada dia de l’any, per a protegir la salut del teu gos i el teu gat.