L’hivern a Barcelona no sol portar nevades intenses, però sí dies freds, humitat, canvis bruscs de temperatura i menys hores de llum. Tot això pot alterar el benestar del teu gos o el teu gat, especialment si és gran, té alguna malaltia crònica o és més sensible al fred del que és habitual. En aquesta primera part de la guia de cures hivernals per a gossos i gats t’ajudem a entendre com els afecta realment aquesta estació i què pots fer a casa per protegir la salut física.

 

Com afecta l’hivern a gossos i gats 

L’hivern no impacta de la mateixa manera totes les mascotes. El fred, la humitat i els canvis bruscos de temperatura poden alterar la comoditat i la salut de gossos i gats, especialment en aquells amb més sensibilitat o malalties prèvies. Reconèixer com respon cada individu a aquesta estació és fonamental per prevenir molèsties, evitar riscos i adaptar les cures de manera adequada. Des d’identificar els senyals de fred fins a entendre quins factors augmenten la vulnerabilitat, aquest apartat us ajudarà a valorar si el vostre company necessita més protecció durant els mesos freds.

Senyals de fred en gossos i gats

Alguns senyals habituals són:

• Tremolors o rigidesa.
• Moviments més lents en aixecar-se.
• Cerca de zones càlides o elevades.
• Rebuig a caminar o sortir.
• Mucoses més pàl·lides.
• Son excessiu o apatia.
• Postures encongides o el cos fet “boleta”.
• Orelles i extremitats fredes al tacte.
• Respiració més superficial o ràpida per incomoditat.
• Menor interacció o preferència per quedar-se quiet.
• Llepades repetides en extremitats per sensació de molèstia.
• Tensió muscular visible al coll, llom o potes.
• Caminar amb potes rígides o aixecar-les del terra pel fred.

Factors que influeixen en la sensibilitat al fred

La tolerància al fred varia molt entre els individus. Algunes mascotes gaudeixen de temperatures fresques, mentre que altres necessiten més protecció. Els factors que determinen aquesta sensibilitat inclouen:

• Edat: cadells i mascotes majors regulen pitjor la temperatura corporal.
• Tipus de mantell: gossos i gats de pèl curt, fi o sense subcapa perden calor amb rapidesa.
• Grandària i condició corporal: mascotes petites, primes o amb poca massa muscular es refreden abans.
• Salut general: malalties cardíaques, respiratòries, renals, endocrines o articulars, entre d’altres, augmenten el risc de problemes relacionats amb el fred.
• Conformació física: els braquicèfals poden tenir més dificultat per adaptar-se a canvis tèrmics.
• Estil de vida: gats indoor i gossos molt sedentaris solen ser més sensibles a temperatures baixes.
  

Salut hivernal en gossos i gats: riscos, símptomes i quan consultar

Problemes freqüents en dies freds 

El fred i la humitat poden afavorir:

• Hipotèrmia en mascotes sensibles.
• Refredaments amb apatia, tos o malestar.
• Molèsties respiratòries, sobretot en braquicèfals.
• Lesions o esquerdes en coixinets.

Tot i que no és habitual a Barcelona, ​​poden aparèixer casos lleus de congelació a zones humides.

Malalties que empitjoren amb el fred

L’hivern pot agreujar:

• Artrosi i rigidesa matinal.
• Malalties cardíaques i respiratòries.
• Malaltia renal crònica.
• Problemes endocrins com hipotiroïdisme o diabetis.

Coixeres, intolerància a l’exercici, tos, apatia o pèrdua de gana són senyals per consultar.

Per què convé una revisió veterinària a l’hivern

Aquestes revisions ajuden a:

• Ajustar medicació a pacients amb dolor articular.
• Vigilar el pes i la condició corporal.
• Detectar problemes respiratoris i cardíacs abans que avancin.
• Controlar analítiques en pacients grans.

Alimentació a l’hivern: adaptacions, hidratació i control del pes

Quan augmentar o no la ració diària

Les necessitats energètiques d’un gos o un gat a l’hivern depenen sobretot del nivell d’activitat i de l’entorn tèrmic, no del fred. La literatura en nutrició veterinària assenyala:

• Les mascotes que viuen a l’interior mantenen una temperatura estable i, en general, no necessiten més calories. De fet, la reducció d’activitat a l’hivern pot afavorir l’excés de pes si no es controla la ració.
• Gossos amb activitat intensa o vida exterior parcial sí que poden requerir una dieta més energètica. És el cas de gossos esportistes, de muntanya o que fan exercici prolongat en fred, ja que la despesa calòrica augmenta quan el gos o el gat ha de mantenir la seva temperatura corporal en ambients freds.
• El canvi de dieta o augment de ració només s’ha de fer sota supervisió veterinària, ajustant l’aportació energètica per evitar diarrees o pujades de pes no desitjades.

Canvis habituals en gats indoor a l’hivern

Molts gats indoor experimenten canvis estacionals:

• Dormen més per la disminució d’hores de llum.
• Disminueixen l’activitat física, cosa que redueix la despesa energètica.
• Tendeixen a guanyar pes, especialment si tenen accés lliure a l’aliment.
• La reducció exercici intern també pot afavorir ansietat o frustració, augmentant la ingesta com a mecanisme compensatori.

Per tot això, l’hivern és un moment ideal per revisar la ració, fomentar el joc i fer servir menjadores interactives que moderin la ingesta.

Recomanacions nutricionals en aquesta època

• Àcids grassos omega-3 (EPA i DHA): útils en mascotes amb artrosi gràcies al seu efecte antiinflamatori. 
• Control estricte del pes en mascotes majors: l’excés de greix corporal s’associa amb més dolor articular, intolerància al fred i augment del risc de malaltia metabòlica.
• Condroprotectors: glucosamina, condroitina, MSM o col·lagen hidrolitzat poden ajudar, especialment en artrosi. L’evidència és variable però recolzada per guies clíniques per al maneig del dolor crònic en gossos i gats.
• Racions fraccionades: dividir el menjar en diversos àpats pot ajudar a estabilitzar energia i millorar la sacietat en mascotes menys actives.

Com assegurar una bona hidratació en dies freds 

La hidratació és clau tot l’any. A l’hivern, la humitat ambiental sol ser menor a causa de la calefacció, cosa que augmenta el risc de deshidratació lleu, especialment en gats.

Recomanacions:

• Canviar l’aigua diverses vegades al dia per mantenir-la fresca i desitjable.
• Evitar l’aigua molt freda, ja que alguns gossos i gats rebutgen beure si la temperatura és massa baixa.
• Utilitzar fonts per a gats: augmenten de forma demostrada la ingesta hídrica.
• Incorporar humitat a la dieta: alternar ració humida o afegir aigua tèbia a l’aliment. Això millora la palatabilitat i ajuda a prevenir problemes urinaris, especialment a gats.
• Múltiples punts d’aigua, especialment a llars multicat.

Nutrició i articulacions en mascotes amb artrosi  

L’hivern és especialment delicat per a gossos i gats amb dolor articular.

• Una bona condició corporal és el factor més important per reduir el mal de l’artrosi. La pèrdua de només un 6-8% del pes corporal pot millorar significativament la mobilitat.
• EPA i DHA (omega-3 de cadena llarga) tenen efecte antiinflamatori demostrat i ajuden a disminuir la degradació del cartílag.
• Glucosamina i condroitina poden contribuir a mantenir l’elasticitat del cartílag i reduir la inflamació articular.
• Dietes específiques per a articulacions: algunes inclouen col·lagen hidrolitzat, cúrcuma, àcids grassos i antioxidants que han demostrat millorar la mobilitat en estudis controlats.
• Revisió veterinària periòdica per ajustar suplementació, analgèsics o fisioteràpia segons l’evolució del pacient.

Higiene i cura del pelatge del gos a l’hivern

Durant l’hivern, la pell i el mantell dels gossos es poden veure afectats pel fred, la humitat, el vent i els canvis de temperatura entre interiors calefactats i exteriors freds. Una cura adequada ajuda a mantenir la barrera cutània en bon estat, redueix irritacions i millora la capacitat del pelatge per protegir el fred.

 

Banys segurs en mesos freds 

El bany es pot fer a l’hivern sense problema sempre que es prenguin certes precaucions, ja que la pell és més propensa a la sequedat per la calefacció i per la menor humitat ambiental.

Recomanacions:

• Reduir la freqüència si no és imprescindible.
• Utilitzar aigua tèbia per evitar canvis bruscos de temperatura que predisposen a refredaments.
• Eixugar completament abans de sortir, amb tovallola i, si cal, assecador a temperatura moderada. Una eixugada correcta prevé refredats i dermatitis per humitat.
• Emprar productes adequats per a la pell, preferiblement xampús dermatològics amb pH adaptat al gos. Evitar xampús molt perfumats o productes humans, ja que poden irritar la pell.

La pell del gos té un pH més alt que la humana i una capa lipídica més fina. Estudis a Dermatologia Veterinària mostren que l’elecció del xampú i la freqüència del bany influeixen directament en la funció barrera, la hidratació i la microbiota cutània.

Raspallat: clau per mantenir l’aïllament tèrmic

El raspallat no és només una qüestió estètica. És una eina clau per conservar l’aïllament natural del pelatge, millorar la salut cutània i reduir problemes freqüents a l’hivern.

El raspallat regular:

• Manté la funció aïllant del mantell en eliminar pèl mort i permetre que l’aire quedi atrapat entre les capes.
• Evita nusos que redueixen la protecció i afavoreixen l’acumulació d’humitat, cosa que pot causar dermatitis o mala olor.
• Ajuda a controlar la salut cutània detectant a temps irritacions, zones sense pèl, caspa o paràsits.
• Afavoreix la microcirculació en estimular la pell segons estudis de maneig del mantell publicats.

Els gossos amb mantell doble depenen de l’aire atrapat entre la capa exterior i el subpèl per mantenir la temperatura. Quan hi ha nusos o humitat, aquesta funció disminueix significativament.

 

Protecció dels coixinets a l’hivern

Els coixinets són la principal superfície de contacte amb el fred, la sal de les voreres, el gel o materials abrasius. La seva cura evita lesions doloroses i problemes de mobilitat.

En aquesta època poden aparèixer:

• Esquerdes.
• Irritacions per sal, gel o humitat.
• Sequedat important en dies freds i de vent.

Recomanacions:

• Retallar els cabells entre els dits per evitar la formació de boles de gel o acumulació d’humitat.
• Utilitzar ceres protectores o botins quan sigui necessari, especialment en gossos de mantell curt o en rutes on s’utilitza sal.
• Rentar i assecar bé les potes després del passeig per retirar restes de sal i agents irritants.

El contacte repetit amb sal o gel altera l’estrat córneo i produeix microfissures, descrites en literatura dermatològica i en guies clíniques. La prevenció amb ceres o botins redueix el risc de dermatitis de contacte.

Neteja després de les passejades

La humitat i el fang poden provocar irritacions si no es retiren adequadament, sobretot en zones on els cabells són més fins o en plecs cutanis.

És recomanable assecar:

• Potes.
• Estómac.
• Zona perianal.
• Espais interdigitals.

Això ajuda a prevenir dermatitis per humitat, proliferació de llevats (Malassezia) i mala olor.

 

Higiene i cura del pelatge en gats amb accés exterior

Els gats que surten a l’exterior estan més exposats a la humitat, la pluja, la vegetació, els canvis bruscos de temperatura i la contaminació urbana. Aquests factors poden afectar la pell i el pelatge, i augmentar el risc d’irritacions, dermatitis i petits traumatismes. Revisar el seu estat amb regularitat és una manera senzilla i eficaç de detectar problemes a temps i mantenir el benestar durant l’hivern.

 

Què cal revisar en gats amb accés a l’exterior

Zona ventral: la regió més exposada a humitat i brutícia

La zona ventral (abdomen, engonal i part baixa del tòrax) és la primera a entrar en contacte amb superfícies fredes, mullades o brutes quan el gat s’ajup, s’amaga sota cotxes o es desplaça entre la vegetació. La humitat retinguda i la brutícia poden alterar la barrera cutània.

Revisar:

• Humitat o restes d’aigua.
• Pèl apel·lutat o brut.
• Envermelliment o irritació.
• Petites ferides per fregament amb vegetació.

Cua: acumulació de sèu, paràsits i petits traumatismes

La cua, especialment la base, és una regió d’alta exposició ambiental. Pot acumular brutícia o sèu i és una àrea habitual de presència de puces.

Revisar:

• Excés de sèu a la base de la cua (cua greixosa felina).
• Esgarrapades o ferides superficials.
• Punts negres (femta de puça).
• Pèl apel·lutat o humit.

Potes: risc d’esquerdes, fang i agents irritants

Els coixinets dels gats que surten a l’exterior estan exposats a superfícies fredes, irregularitats del terreny, fang, petites pedres, espines, sal de voreres i altres productes químics. A més, la pell interdigital del gat és fina i sensible.

Revisar:

• Esquerdes o sequedat en coixinets.
• Fang o brutícia entre els dits.
• Humitat retinguda després de pluja o rosada.
• Punxos, espines o objectes petits incrustats.
• Coixeres lleus o sensibilitat al tacte.

Estat general del pelatge del gat: indicador directe de salut 

El pelatge del gat actua com a barrera tèrmica i és un reflex important del seu estat de salut. Un pelatge brut, humit o endurit perd capacitat aïllant i augmenta la pèrdua de calor.

Revisar:

• Brillantor i textura dels cabells.
• Caspa o descamació.
• Nusos o zones endurides per fang.
• Pèrdua de cabells localitzats.
• Pelatge humit després de pluja o vegetació densa.

Alteracions al pelatge poden ser els primers signes de malaltia dermatològica, estrès o patologies internes. A més, estudis sobre termoregulació felina assenyalen que un pelatge humit duplica la pèrdua de calor corporal.

 

Quan consultar i com et pot ajudar Balmesvet 

En aquesta primera part hem vist com el fred, l’alimentació i l’estat de la pell influeixen en la salut del gos o el gat durant l’hivern. Detectar a temps els canvis en el seu comportament, vigilar-ne la hidratació, adaptar la ració i cuidar la pell i el pelatge són passos essencials per mantenir el seu benestar en aquesta època de l’any.

Si tens dubtes sobre el seu pes, notes molèsties articulars, canvis al mantell o qualsevol signe que et preocupi, a Balmesvet comptem amb medicina interna, dermatologia, traumatologia i diagnòstic avançat per valorar-ne l’estat de salut amb precisió. El nostre equip treballa sempre amb un plantejament  Fear Free i Cat Friendly perquè les revisions siguin tan tranquil·les i respectuoses com sigui possible.

A la segona part d’aquesta guia hivernal ens centrarem en desparasitació, vacunes, benestar emocional, enriquiment i seguretat dins i fora de casa.

Si vols revisar la salut del teu gos o el teu gat abans dels mesos més freds, pots demanar cita a Balmesvet quan ho necessitis. 

T’esperem a Carrer Balmes 205, 08006 Barcelona. Estem per ajudar-te: urgències i UCI 24/7.

 

Balmesvet Hospital Veterinari

Dada	Informació
Adreça	Carrer Balmes 205, 08006 Barcelona
Pàrquing	Balmes 200 (30 min consultes; fins 1 h urgències)
Telèfon	931 173 173
Email	atencioclient@balmesvet.com
Consultes	8:30–20:00
Urgències/Hospitalització	24/7

T’ajudem? Truca’ns o demana cita. Urgències 24/7 disponibles.