Els accidents i les urgències mèdiques poden passar en qualsevol moment. Saber com actuar durant els primers minuts pot marcar una diferència important en l’evolució clínica d’un gos, sempre que es faci amb criteri, calma i sense improvisacions.

Els primers auxilis en gossos no substitueixen l’atenció veterinària, però sí que permeten guanyar temps, reduir el dolor, evitar complicacions i augmentar les possibilitats de recuperació mentre es trasllada el pacient a un centre veterinari.

En aquesta guia completa us expliquem què són els primers auxilis, com actuar pas a pas, què fer davant les urgències més freqüents, quins errors evitar i quan acudir immediatament a l’hospital veterinari, amb una base veterinària rigorosa i un plantejament respectuós amb el benestar físic i emocional del gos.

Primers auxilis en gossos: què són i quan poden ajudar

Els primers auxilis veterinaris són el conjunt de mesures immediates i temporals que es poden aplicar a un gos després d’un accident o davant d’una urgència mèdica abans de rebre atenció veterinària professional.

Els seus objectius principals són:

• Preservar la vida.
• Evitar que la lesió o malaltia empitjori.
• Reduir dolor i estrès.
• Facilitar un trasllat segur a l’hospital veterinari.

És fonamental entendre que els primers auxilis no són un tractament. Una actuació incorrecta o precipitada pot agreujar l’estat del pacient, per això saber què fer i què no fer és clau per actuar amb responsabilitat.

Principis bàsics abans d’actuar davant d’una urgència veterinària

Davant d’una urgència, la manera d’actuar als primers minuts influeix de manera decisiva en l’evolució del gos. Abans d’intervenir-hi, és important aturar-se uns segons, valorar la situació i prioritzar la seguretat.

Els primers auxilis han de centrar-se a protegir la vida i evitar danys addicionals, no a resoldre la urgència a casa.

Seguretat abans que res: protegeix el gos i a tu

Abans d’intervenir, valoreu sempre l’entorn i la vostra pròpia seguretat:

• Retira el gos de la font de perill únicament si fer-ho no suposa un risc afegit, com ara trànsit, foc, aigua, cables elèctrics o caigudes.
• Tingues en compte que el dolor, la por i la desorientació poden provocar reaccions defensives inesperades, fins i tot en gossos habitualment tranquils.
• Evita mossegades mantenint una distància prudent del musell i utilitzant una tovallola o manta com a barrera si cal.
• No forçar maniobres ni subjeccions si el gos s’agita de manera intensa, ja que això pot empitjorar lesions internes o provocar accidents.
• Prioritza sempre la seguretat de la persona que hi ajuda. Un tutor lesionat no pot assistir correctament al gos.

Actuar amb calma i seguretat redueix errors i facilita una intervenció posterior.

Avaluació ràpida a urgències: ABC veterinari en gossos

L’avaluació ABC és una eina bàsica a urgències veterinàries que permet identificar ràpidament situacions potencialment mortals.

A – Via aèria en gossos (què comprovar)

• Comprova si el gos respira i si la via aèria sembla lliure.
• Observa si hi ha objectes visibles, sang o escuma excessiva.
• No introduïu els dits a la boca a cegues, ja que podeu provocar una mossegada o empènyer un cos estrany cap a l’interior.

B –Respiració en gossos (senyals d’alarma)

• Observa si respira amb normalitat o presenta respiració ràpida, forçada o amb sorolls anormals.
• Valora el moviment del tòrax i l’abdomen.
• Observa el color de les genives. Genives pàl·lides, blavoses o molt fosques indiquen una urgència greu.

C –Circulació en gossos (pols i mucoses)

• Comprova si hi ha pols, especialment a la cara interna de la cuixa.
• Valora el color de les mucoses.
• Detecta hemorràgies visibles i la intensitat.

Si no podeu valorar algun d’aquests punts amb seguretat o detecteu alteracions importants, no intentis forçar-lo i trasllada el gos a un hospital veterinari com més aviat millor.

Com reconèixer una urgència veterinària en gossos: senyals clau

Has de considerar una urgència veterinària immediata si observes:

• Dificultat respiratòria o respiració amb esforç.
• Col·lapse, debilitat extrema o incapacitat per mantenir-se dempeus.
• Sagnat abundant o que no cedeix amb pressió.
• Dolor intens, vocalitzacions persistents o postura encorbada.
• Convulsions.
• Pèrdua de consciència o desorientació severa.
• Abdomen distès o dolorós.
• Sospita d’intoxicació.

Davant del dubte, és preferible anar al veterinari.

Urgències més freqüents en gossos: primers auxilis, pas a pas

1. Ferides i hemorràgies en gossos: com actuar i quan córrer a urgències

Les hemorràgies externes és una urgència veterinària greu que pot provocar una pèrdua ràpida i significativa de sang, el que compromet l’oxigenació dels teixits i pot desencadenar un xoc hipovolèmic, una situació potencialment mortal. En gossos, fins i tot una hemorràgia que aparentment sembla “moderada” pot tenir conseqüències greus en poc temps, especialment en cadells, gossos petits, pacients sèniors o amb malalties prèvies.

Les ferides poden afectar només la pell o aprofundir cap a músculs, vasos sanguinis, nervis o òrgans interns. A més, algunes lesions externes petites poden amagar danys profunds, com passa amb mossegades, ferides punxants o traumatismes per atropellament.

Per aquest motiu, tota hemorràgia activa s’ha de considerar una urgència, requerir una actuació immediata per controlar el sagnat i un trasllat ràpid a un hospital veterinari, on es pugui valorar la magnitud real de la lesió, controlar el dolor, prevenir infeccions i, si cal, instaurar tractament de suport com a fluïdoteràpia o cirurgia.

Controlar el sagnat en els primers minuts pot marcar la diferència, però mai substitueix l’avaluació veterinària, fins i tot quan l’hemorràgia sembla haver cessat.

Signes d’alarma

• Sagnat continu que no cessa.
• Sang que surt a borbolls o de forma pulsativa.
• Debilitat, decaïment o pal·lidesa de genives.
• Ferides profundes o extenses.

Què fer

• Aplica pressió directa i ferma amb gases netes o una tela.
• Mantingues la pressió de forma contínua durant almenys 5–10 minuts sense aixecar.
• Col·loca un embenat compressiu si el sagnat continua.
• Garanteix que el gos estigui tranquil i evita que camini o es mogui innecessàriament.
• Trasllada a l’hospital veterinari com més aviat millor.

Què no fer

• No retireu coàguls ja formats.
• No netegis amb alcohol, aigua oxigenada ni iode concentrat.
• No apliquis cremes, pólvores cicatritzants ni antibiòtics sense indicació veterinària.
• No facis torniquets sense formació prèvia.

2. Traumatismes i accidents: què cal fer abans d’arribar al veterinari

Els traumatismes són una de les causes més freqüents d’urgències veterinàries i poden provocar lesions internes greus, fins i tot quan externament el gos sembla estable o presenta poques alteracions visibles. Atropellaments, caigudes des d’alçada, cops forts o aixafaments poden afectar òrgans vitals com pulmons, fetge, melsa o cervell, sense que hi hagi ferides externes evidents en els primers moments.

En aquests casos, l’organisme pot compensar inicialment la lesió, donant una sensació d’estabilitat falsa. No obstant això, hemorràgies internes, contusions pulmonars o lesions neurològiques poden evolucionar de manera progressiva i manifestar-se hores després, amb un deteriorament brusc de l’estat general.

Per aquest motiu, qualsevol traumatisme important s’ha de considerar una urgència veterinària, fins i tot si el gos camina, respon o sembla trobar-se relativament bé. Una valoració primerenca en un hospital veterinari permet detectar lesions ocultes, iniciar tractament de suport, controlar el dolor i reduir el risc de complicacions greus.

Signes d’alarma

• Atropellament, caiguda des d’alçada o cop fort.
• Dolor intens o vocalitzacions.
• Coixesa marcada o impossibilitat per aixecar-se.
• Respiració dificultosa.
• Decaïment progressiu.

Què fer

• No moguis el gos innecessàriament.
• Procura mantenir alineat, el cap, el coll i la columna.
• Evita que camini pel seu compte.
• Transporta el gos sobre una superfície ferma, manta rígida o taula.
• Acudeix immediatament a l’hospital veterinari.

Àmplia informació al nostre blog “Han atropellat el teu gos? Què has de fer«

Què no fer

• No intentis recol·locar extremitats.
• No permetis que camini “per veure si pot”.
• No retardar la visita al veterinari encara que sembli estable.

3. Cop de calor en gossos: actuació immediata i errors a evitar

El cop de calor és una urgència veterinària greu que requereix atenció veterinària immediata. Es produeix quan l’organisme del gos no és capaç de regular-ne la temperatura corporal, provocant-ne una hipertèrmia severa. Aquest augment excessiu de la temperatura pot desencadenar una fallada multiorgànica, afectant de forma ràpida i progressiva òrgans vitals com el cervell, els ronyons, el fetge, el cor i el sistema digestiu.

A diferència d’altres urgències, el cop de calor pot evolucionar molt ràpidament, fins i tot en pocs minuts, i els seus efectes poden continuar, encara que el gos aparentment millori després del refredament inicial. El dany cel·lular, les alteracions de la coagulació i la inflamació sistèmica poden persistir hores després de l’episodi, cosa que explica per què molts pacients empitjoren de forma diferida si no reben atenció veterinària.

Per aquest motiu, el cop de calor s’ha de considerar sempre una emergència vital, que requereix actuar immediatament per iniciar un refredament controlat i, sense excepció, un trasllat urgent a l’hospital veterinari per a monitoratge, tractament de suport i control de possibles complicacions.

Signes d’alarma

• Panteix intens i persistent.
• Debilitat, incoordinació o col·lapse.
• Vòmits o diarrea.
• Mucoses molt vermelles o pàl·lides.
• Desorientació o alteració de la consciència.

Què fer

• Trasllada el gos a un lloc fresc i ventilat.
• Mulla progressivament amb aigua fresca, no gelada.
• Prioritza abdomen, tòrax, engonals i aixelles.
• Atura el refredament si comença a tremolar.
• Trasllada immediatament a l’hospital veterinari, encara que sembli millorar.

Àmplia informació al nostre blog “Cop de calor en gossos: símptomes i tractament«

Què no fer

• No utilitzis gel ni aigua gelada directament.
• No cobreixis el gos amb tovalloles mullades.
• No esperis a veure si es recupera sol.

4. Convulsions en gossos: què cal fer durant i després de l’episodi

Les convulsions es produeixen per una activitat elèctrica anormal al cervell i poden tenir múltiples causes, des d’alteracions metabòliques fins a intoxicacions, traumatismes o malalties neurològiques. Encara que alguns episodis aïllats es poden resoldre de forma espontània, les convulsions prolongades o repetides constitueixen una urgència veterinària, ja que poden provocar dany cerebral al gos, alteracions de la temperatura corporal i un deteriorament ràpid de l’estat general.

Quan una convulsió s’allarga més d’uns minuts o es repeteix sense que el gos recuperi la normalitat entre episodis, l’organisme entra en una situació d’alt estrès fisiològic. La manca d’oxigenació adequada, l’augment de la temperatura i el consum d’energia excessiu poden desencadenar complicacions greus si no s’actua amb rapidesa.

Per això, les convulsions s’han d’abordar sempre amb precaució, prioritzant la seguretat del gos i de la persona que l’acompanya, i requereixen valoració veterinària urgent, especialment si duren més de 3–5 minuts, apareixen en sèrie o és la primera vegada que el gos convulsiona.

Signes d’alarma

• Moviments involuntaris.
• Rigidesa corporal.
• Pèrdua de consciència.
• Salivació excessiva.
• S’orina i defeca a sobre.
• Episodis que duren més de 3–5 minuts o es repeteixen.

Què fer

• Retira objectes propers per evitar cops.
• Mesura la durada de l’episodi.
• Afavoreix un ambient tranquil i fosc després de la convulsió.
• Acudeix a urgències si dura més de 3–5 minuts o es repeteix.

Què no fer

• No introduïu objectes a la boca.
• No intentis subjectar la llengua.
• No intentis frenar els moviments.

5. Intoxicació en gossos: com actuar i què no fer mai

Les intoxicacions en gossos poden evolucionar ràpidament i imprevisiblement, depenent de la substància implicada, la quantitat ingerida, la via d’exposició i l’estat de salut de l’animal. Molts tòxics afecten el sistema nerviós, l’aparell digestiu, el fetge, els ronyons o la coagulació, i poden provocar un deteriorament greu en poc temps si no s’actua correctament.

Una de les principals dificultats en les intoxicacions és que maniobres inadequades, com provocar el vòmit sense indicació veterinària o administrar productes casolans, poden agreujar l’estat del gos, especialment si el tòxic és corrosiu, escumós o neurotòxic. A més, alguns signes poden aparèixer de manera retardada, donant una falsa sensació de seguretat inicial.

Per aquest motiu, qualsevol sospita d’intoxicació s’ha de considerar una urgència veterinària, que requereix evitar manipulacions innecessàries i un trasllat immediat a l’hospital veterinari per identificar la substància, valorar el risc real i aplicar el tractament adequat com més aviat millor.

Signes d’alarma

• Vòmits o diarrea.
• Hipersalivació.
• Tremolors o convulsions.
• Decaïment o col·lapse.
• Sospita d’ingestió de substàncies tòxiques.

Què fer

• Retireu la substància si està en pell o pèl.
• Conserva l’envàs, l’etiqueta o la informació del producte.
• Trasllada immediatament al veterinari.

Àmplia informació als nostres blogs:

• Substàncies verinoses per a gos i gats.
• Aliments prohibits per a gossos i gats.
• Llista de 40 plantes tòxiques d’interior i exterior.

Què no fer

• No provoquis el vòmit sense indicació veterinària.
• No administris medicació humana.
• No esperis que passin els símptomes per si sols.

6. Ennuegament i cossos estranys: senyals i actuació segura

Els ennuegaments i l’obstrucció de la via aèria són situacions especialment crítiques, ja que poden comprometre la respiració i l’oxigenació de l’organisme en qüestió de minuts. Els cossos estranys es poden allotjar a la boca, la faringe, la tràquea o l’esòfag, provocant des de tos intensa fins a una dificultat respiratòria greu o fins i tot una parada respiratòria.

En alguns casos, el gos pot continuar respirant parcialment, cosa que genera una falsa sensació d’estabilitat. Tot i això, el cos estrany pot desplaçar-se, augmentar l’obstrucció o provocar inflamació progressiva de les vies respiratòries, empitjorant ràpidament el quadre.

Per aquest motiu, qualsevol sospita d’ofec s’ha de considerar una urgència veterinària, a la qual és fonamental mantenir la calma, evitar maniobres improvisades que puguin empitjorar l’obstrucció i traslladar el gos de forma immediata a un hospital veterinari, on es puguin aplicar tècniques segures per resoldre la situació i protegir la via aèria.

Signes d’alarma

• Llançaments o arcs intensos.
• Dificultat per respirar.
• Cianosi (llengua o genives blavoses).
• Agitació extrema.

Què fer

• Si el gos tus o respira, no intervinguis de forma brusca.
• Conserva la calma i porta’l a l’hospital veterinari més proper.
• Intenta maniobres només si tens formació específica.

Què no fer

• No introduïu els dits a cegues a la boca.
• No perdis temps si la respiració està compromesa.

7. Xoc en gossos: signes d’alarma i què fer

El xoc és una emergència vital que es produeix quan l’organisme no és capaç de mantenir una perfusió adequada dels teixits, cosa que implica que l’oxigen i els nutrients no arriben correctament als òrgans. En gossos, el xoc apareix amb freqüència a conseqüència de traumatismes greus, hemorràgies importants, intoxicacions, infeccions greus o dolor intens, i pot evolucionar ràpidament si no s’actua.

Durant el xoc, el cos activa mecanismes de compensació que poden mantenir una aparent estabilitat inicial. No obstant això, aquesta fase pot ser breu i donar pas a un deteriorament brusc, amb disfuncions d’òrgans vitals com el cor, els pulmons, els ronyons o el cervell. Per això, els signes poden ser inicialment subtils i passar desapercebuts si no es coneixen.

El xoc no es pot tractar a casa i requereix atenció veterinària immediata, amb monitoratge, fluïdoteràpia, control del dolor i tractament de la causa subjacent. Reconèixer-ho a temps i traslladar el gos amb rapidesa a un hospital veterinari és fonamental per millorar el pronòstic.

Signes d’alarma

• Debilitat extrema.
• Genives pàl·lides o blanquinoses.
• Pols feble o accelerat.
• Extremitats fredes.
• Respiració ràpida.

Què fer

• Procura que el gos estigui tombat i tranquil.
• S’abriga suaument sense sobreescalfar.
• Trasllada immediatament a l’hospital veterinari.

Què no fer

• No administris líquids ni menjar.
• No intentis tractar-ho a casa.

8. Cremades en gossos: primers auxilis i quan anar al veterinari

Les cremades en gossos poden ser causades per calor, substàncies químiques, electricitat o contacte amb superfícies molt calentes, i tenen la particularitat que poden aprofundir i empitjorar amb el pas de les hores, fins i tot quan inicialment semblen lleus. El dany tèrmic o químic continua actuant sobre els teixits després del contacte inicial, fet que explica per què algunes lesions augmenten de mida, dolor i inflamació amb el temps.

A més del dany cutani, les cremades provoquen dolor intens, alteracions en la circulació local i més risc d’infecció. En casos extensos o profunds, poden desencadenar desequilibris sistèmics importants, com ara pèrdua de líquids, inflamació generalitzada o xoc, especialment en gossos de mida petita o pacients debilitats.

Per aquest motiu, qualsevol cremada s’ha de considerar una urgència veterinària, que requereix una actuació inicial acurada per limitar el dany i un trasllat ràpid a l’hospital veterinari, on es pugui valorar la profunditat real de la lesió, controlar el dolor i aplicar el tractament adequat per afavorir la cicatrització i prevenir complicacions.

Signes d’alarma

• Pell vermella, butllofes o zones negres.
• Dolor intens.
• Lesions per calor, productes químics o electricitat.

Què fer

• Retireu la font de calor si és segur.
• Refreda amb aigua fresca durant uns quants minuts.
• Cobreix amb gasa neta.
• Acudeix al veterinari.

Què no fer

• No rebentar butllofes.
• No apliquis cremes, olis ni remeis casolans.

9. Mossegades entre gossos: què fer i per què sempre ho ha de revisar un veterinari

Les mossegades entre gossos poden semblar lesions menors quan l’orifici a la pell és petit, però sovint provoquen danys profunds en teixits subjacents com músculs, tendons i espais subcutanis. La pressió de la mossegada introdueix bacteris de la boca de l’altre animal en profunditat, creant un entorn favorable per al desenvolupament d’infeccions greus, abscessos i necrosi tissular.

A més, el tancament ràpid de la pell pot donar una falsa sensació de curació mentre la infecció progressa internament. En alguns casos, les mossegades poden afectar estructures importants com vasos sanguinis o nervis, i el deteriorament pot aparèixer hores o dies després de l’incident.

Per aquest motiu, tota mossegada ha de considerar-se una urgència veterinària, fins i tot quan el sagnat és mínim. Una valoració primerenca permet netejar i tractar correctament la ferida, controlar el dolor, prevenir infeccions i reduir el risc de complicacions a mitjà i llarg termini.

Signes d’alarma

• Ferides punxants.
• Sagnat.
• Dolor localitzat.
• Inflamació progressiva.

Què fer

• Aplica pressió si hi ha sagnat.
• Garanteix la ferida neta de forma superficial.
• Acudeix sempre al veterinari.

Què no fer

• No tanquis la ferida.
• No la netegis en profunditat sense indicació veterinària.

Àmplia informació al nostre blog “Mossegada de gos: què fer pas a pas (guia mèdica, legal i emocional)”.

10. Picades i al·lèrgies en gossos: quan és urgència i com actuar

Les picades d’insectes i les reaccions al·lèrgiques poden variar des d’una inflamació local lleu fins a una resposta sistèmica greu. En alguns gossos, especialment els que tenen antecedents d’hipersensibilitat, la reacció pot evolucionar ràpidament i de manera imprevisible, comprometent la respiració, la circulació o l’estat general en poc temps.

Les reaccions al·lèrgiques intenses poden provocar inflamació facial o del musell, dificultat respiratòria, urticària generalitzada, debilitat o col·lapse. Aquests signes indiquen una resposta del sistema immunitari que requereix atenció veterinària immediata, ja que pot progressar a un xoc anafilàctic si no s’actua amb rapidesa.

Per aquest motiu, qualsevol reacció al·lèrgica que vagi més enllà d’una inflamació local lleu s’ha de considerar una urgència veterinària, evitant l’administració de medicació humana i prioritzant un trasllat ràpid a l’hospital veterinari, on es pugui valorar la gravetat real i aplicar el tractament adequat.

Signes d’alarma

• Inflor facial o del musell.
• Dificultat respiratòria.
• Urticària generalitzada.
• Debilitat o col·lapse.

Què fer

• Afavoreix que el gos estigui tranquil.
• Retireu l’agulló si és visible sense pressionar.
• Acudeix d’urgència al veterinari.

Què no fer

• No administris antihistamínics humans.
• No esperis si apareixen signes respiratoris.

Primers auxilis canins: què NO fer mai

• Administrar medicació humana.
• Aplicar gel directament sobre la pell.
• Donar menjar o aigua a un gos inconscient.
• Manipular fractures intentant recol·locar-les.
• Forçar maniobres o subjeccions quan el gos està molt alterat.
• Provocar el vòmit sense indicació veterinària.
• Netejar ferides profundes de manera agressiva o tancar-les a casa.
• Retardar la visita al veterinari perquè “sembla que millora”.

Kit d’urgències per a gossos: què tenir preparat a casa

Davant d’una urgència, els primers minuts se solen viure amb nervis i presses. Tenir material bàsic preparat amb antelació permet actuar amb més calma, evitar improvisacions i centrar-se en el que és realment important: estabilitzar el gos i arribar com més aviat millor a l’hospital veterinari.

Aquest petit kit no substitueix l’atenció professional ni pretén resoldre una urgència a casa, però pot ser de gran ajuda per controlar un sagnat, protegir el gos durant el trasllat o valorar paràmetres bàsics mentre es busca ajuda veterinària.

• Gases netes.
• Benes.
• Manta o tovallola.
• Termòmetre digital.
• Guants.
• Sèrum fisiològic.
• Telèfon d’un hospital veterinari accessible.

Material complementari recomanat per a urgències

Per control de ferides i sagnat

• Sèrum fisiològic monodosi per netejar de forma superficial.
• Tisores “punta roma” per tallar els cabells o benes.
• Cinta adhesiva hipoal·lèrgica.

Per transport i seguretat

• Morrió ajustable (només si el gos es mostra reactiu, està conscient i respira bé).
• Una altra manta rígida o tauler lleuger per utilitzar com a llitera improvisada.
• Llanterna o llum frontal, útil en sortides nocturnes.

Per a valoració bàsica

• Rellotge o cronòmetre (per mesurar durada de convulsions o respiracions).
• Llibreta petita o notes al mòbil per anotar temps i símptomes.

Què NO incloure en un kit de primers auxilis veterinaris

És tan important saber que no posar com què incloure:

• Medicació humana.
• Antiinflamatoris, analgèsics o antibiòtics.
• Antihistamínics sense prescripció veterinària.
• Productes “naturals” o remeis casolans.
• Alcohol, aigua oxigenada o iode concentrat.

L’ús inadequat de medicació és una causa freqüent d’empitjorament a urgències veterinàries.

Primers auxilis i benestar emocional del gos: com reduir l’estrès

L’estrès agreuja el dolor, la respiració i la resposta cardiovascular.

Per això:

• Minimitza la manipulació.
• Redueix sorolls i estímuls.
• Parla amb veu calmada.
• Prioritza un trasllat ràpid i tranquil.

Urgències a Balmesvet: com les abordem i què pots esperar

A Balmesvet combinem rapidesa diagnòstica, excel·lència mèdica i cura emocional amb:

• Urgències veterinàries 24 hores.
• Unitat de Cures Intensives canina.
• Diagnòstic avançat immediat.
• Maneig Fear Free i Manipulació de baix estrès.
• Acompanyament clar i empàtic a les persones que acompanyen el pacient.

UCI veterinària després dels primers auxilis: per què pot ser clau

Els primers auxilis només estabilitzen de manera temporal. Moltes urgències requereixen monitoratge, oxigenoteràpia, fluïdoteràpia i control del dolor.

Més informació al nostre bloc “Prepara’t per a l’imprevist: l’UCI veterinària«.

---

Informació important sobre l’ús d’aquest contingut

La informació continguda en aquest article té un caràcter orientatiu i educatiu i no substitueix la valoració, el diagnòstic ni el tractament veterinari professional. Davant de qualsevol urgència o dubte, acudeix a un centre veterinari com més aviat millor.

---

T’esperem a Carrer Balmes 205, 08006, Barcelona. Estem aquí per ajudar-te.

Balmesvet Hospital Veterinari

Dades	Informació
Direcció	Carrer Balmes 205, 08006, Barcelona
Aparcament	Balmes 200 (30 min consultes; fins a 1 h urgències)
Telèfon	931 173 173
Correu electrònic	atencioclient@balmesvet.com
Consultes	8:30–20:00
Urgències/Hospitalització	24/7

T’ajudem? Truca’ns el demana cita. Urgències 24/7 disponible.